La darrera estocada a les vaqueries de Mallorca
La història agònica de la llet a Mallorca és, de fet, la història repetida d’un fracàs col·lectiu: la incapacitat que hi ha a les Balears de fer perviure projectes que no siguin turístics o lligats a la construcció. Allò que un dia semblava sòlid i arrelat al territori, amb valors de proximitat, sostenibilitat i arrelament social, avui s’esvaeix entre la indignació d’uns pocs i la indiferència de la majoria.
El cas d’Agama és paradigmàtic. Aquesta empresa, fundada el 1958 sota l’acrònim d’Associació General Agrària Mallorquina, es presentava com la garantia de la llet Km0. “Granges de Mallorca. Des de 1958, envasam la llet de vaca acabada de munyir, procedent exclusivament de granges de Mallorca, perquè conservi tot el seu gust”: així ho diu encara avui cada envàs de llet que surt de la seva factoria. Però la realitat fa temps que desmenteix aquest compromís. Laccao, la beguda icònica de generacions de mallorquins, ja fa uns anys que no es fa amb llet de l’illa. I fa només uns dies, l’empresa ha anunciat que deixarà de comprar llet a les vaqueries de Mallorca, deixant a la cuneta els pocs productors que encara resistien. S’ha de tenir en compte que a mitjans de la dècada del 2000, eren una quinzena les explotacions que subministraven llet a Agama. Ara en queden tres. I l’anunci de la retirada d’aquesta compra en fa bastant inviable la continuïtat. És la darrera estocada d’una història que també inclou contractes injustos, preus baixos i la precarietat forçada de la pagesia.
No és menor la paradoxa que Agama fos declarada projecte estratègic pel Govern balear fa només vint mesos. L’empresa ha rebut subvencions públiques, i tanmateix sembla que avui gira l’esquena al territori on va néixer i créixer. És legítim demanar-se de què serveixen les declaracions de suport i les ajudes, si al final no eviten que el sector es destrueixi. El que es perd amb la fi de la llet mallorquina va més enllà d’una activitat econòmica. L’agroindústria té o hauria de tenir un paper clau en la cohesió social. L’agricultura i la ramaderia, quan són vives, garanteixen un territori viu, diversificació econòmica i més sobirania alimentària. Cada pic que cau una explotació ens feim més dependents de fora i més fràgils davant crisis globals.
La història agònica de la llet a Mallorca és, així, un símptoma més d’un model econòmic desequilibrat, que concentra tots els esforços en el turisme i la construcció, mentre margina qualsevol altra activitat productiva. El resultat és un arxipèlag incapaç de sostenir-se a si mateix en allò més bàsic. Si no volem que el futur sigui un desert productiu fora dels hotels i les promocions immobiliàries, cal una aposta real i decidida pel camp i per l’agroindústria. El problema no és només del sector lleter: és de tots.
