D’Armengol, Aitana i Rosa Peral
Pareix mentida que encara hàgim de xerrar d’això. Estar al focus mediàtic, sent dona, sempre té un preu a pagar més alt que quan s’és home. I aquests dies ho podem veure en casos molt diversos. De fet, és l’única cosa que probablement tenen en comú persones com Francina Armengol, Rosa Peral i Aitana. Totes tres, per un motiu o un altre, han estat avaluades i analitzades des d’un prisma diferent del dels seus companys –de feina o sentimentals– homes.
No han bastat tres mascles poderosos –Feijóo, Sánchez i Felip VI– per llevar-li protagonisme a “la falta de decoro de Armengol en el Congreso”, tal com titulava un article d’El Debate. Més tard, Xavier Pericay (exfundador de Ciutadans) i altres mitjans atiaven el debat sobre la vestimenta d’Armengol, amb qualificatius del tot irrespectuosos. És inevitable fer comparacions i caure en el fet que mentre que ells han de dur el cap ple de rastes per rebre aquest tipus d’atacs –com va ser el cas d’Alberto Rodríguez (UP)–, en el nostre cas basta que simplement un dia hàgim triat malament el vestit.
En un pla completament diferent, i molt més mediàtic, es troba el cas de Rosa Peral, que aquestes setmanes ha ressuscitat la sèrie de Netflix El cuerpo en llamas, sobre el crim de la Guàrdia Urbana. És igual que sigui en el teu lloc de feina o com a acusada d’assassinat, l’escodrinyament s’acarnissa amb les dones de manera desigual. Si bé el company de Rosa, Albert, tenia antecedents per una pallissa a un manter i la mort d’un vagabund, és ella qui queda caracteritzada com a femme fatale, un personatge casualment amanit per la seva activa vida sexual.
Finalment, i també en un altre univers, es troba Aitana. El nom de la cantant s’ha fet trending topic arran de la darrera coreografia que ha incorporat al seu tour. Les imatges de la jove ballant estirada en terra, fent moviments amunt i avall amb la pelvis, s’han fet virals i han escandalitzat pares i mares de menors que són fans de l’artista. En canvi, ningú va protestar quan el reggaetoner Rauw Alejandro va fer els mateixos moviments –també davant menors– durant tota la seva gira.
En definitiva, la moralitat és que podem fer el mateix que ells: ser polítiques, matar o esdevenir popstars, però el judici social no ens permetrà fer-ho –encara– al mateix preu.
