A la cultura popular, se l’ha d’ajudar des de Mallorca, no des de Londres
Aquests dies hem vist com el Consell de Mallorca viatjava a la World Travel Market de Londres amb dimonis per intentar mostrar la nostra cultura popular al mercat britànic. Però és realment necessari folkloritzar la nostra cultura per atreure turistes? I és necessari continuar invertint en promoció turística quan el mateix Consell va prometre que no en faria més?
La cultura popular no és una postal ni una atracció per fer-se fotos. És un teixit viu fet de persones que hi dediquen hores, passió i esforç. Davall cada màscara de dimoni hi ha algú que estima la seva terra. Davall cada gegant hi ha una persona que inverteix temps, energia i il·lusió per mantenir viva una tradició que ens identifica com a poble. Si aquestes persones no reben suport, acabarem convertint la nostra identitat en una simple caricatura.
Les entitats que mantenen viva la tradició necessiten molt més que fotos institucionals o aparicions esporàdiques en fires internacionals. Necessiten suport econòmic estable, reconeixement i facilitats per continuar fent allò que fan millor, mantenir viva la cultura de la nostra gent. Si no cuidam els col·lectius de ball de bot, de dimonis, de xeremiers o de gegants, no té sentit fer veure després que se’ls dona suport des d’un aparador turístic a Londres quan el suport real s’ha de demostrar aquí a Mallorca.
Avui, la cultura popular viu un moment clau. Després d’anys difícils, el jovent de Mallorca s’hi torna a implicar amb força. Cada vegada hi ha més joves que aprenen a sonar les xeremies, a ballar o a cremar a un correfoc, i que s’organitzen per fer créixer les colles de gegants arreu de l’illa. Aquest interès és una alenada d’aire fresc que demostra que la cultura popular no és cosa del passat, sinó un futur compartit. Però perquè aquest impuls tengui continuïtat, cal que les institucions ho posin fàcil, que ofereixin suport real i que deixin de veure la cultura com un simple recurs per fer propaganda o atraure visitants.
El Consell de Mallorca va anunciar ajudes per restaurar gegants, caparrots i bèsties de foc, però només han arribat als ajuntaments. Les entitats, que són qui realment sostenen aquesta feina, no han vist cap suport. A més, els tràmits han estat tan complexos que molts ajuntaments ni tan sols han pogut presentar-s’hi. Les ajudes varen arribar tard i es varen gestionar malament.
Si de veritat volem defensar la cultura popular, no podem tractar-la com una eina de màrqueting. Hem de respectar-la com allò que és, una expressió col·lectiva i arrelada a la nostra història. I és el jovent qui està demostrant que la cultura popular és viva i té futur. Quan veim colles de joves geganters, balladors o dimonis que dediquen el seu temps lliure a mantenir viva la tradició, queda clar que el millor patrimoni de Mallorca és la seva gent.
Fa pocs dies, el grup mallorquí FADES ho va expressar amb una claredat admirable en recollir un premi Enderrock: “Intenten folkloritzar els nostres mitjans farcint-los constantment d’un contingut buit i regional. Mallorca no és una ensaïmada ni una sobrassada. Mallorca és la gent que parla català als seus carrers. És la gent que vetlla perquè la cultura no mori”.
Aquesta frase resumeix perfectament el moment que vivim. La cultura popular no pot ser un producte exòtic per exportar ni un reclam turístic més. Ha de ser una eina de cohesió, d’orgull col·lectiu i d’arrelament. Ho dic com algú que, des de fa dotze anys, participa activament en moviments de cultura popular com a geganter. Si volem que la nostra cultura continuï viva, l’hem de cuidar des del cor del nostre poble, no des dels estands de Londres.
