Ni a l’hostaleria, ni a l’ensenyament, ni a l’administració: no sé si hi ha gaires àmbits professionals en què les persones que es dediquen a un ofici tenguin tan limitades les possibilitats de negociació com els nostres escriptors i traductors. La Directiva (UE) 2019/790, sobre drets d’autor al mercat únic digital, ja reconeix al seu preàmbul la situació de vulnerabilitat en què ens trobam a l’hora de millorar les nostres condicions, un aspecte que la Comissió Europea convida a resoldre a cada país i que a Espanya, ara per ara, tot just sembla una utopia.
Certament, podria ser molt més senzill: la majoria de professionals d’altres oficis disposen d’una regulació clara i tenen legitimitat per sindicar-se i negociar unes condicions concretes, que s’acaben traduint en el que coneixem com a convenis col·lectius. Passa, però, que l’actual legislació estatal no reconeix els autors literaris com a treballadors, sinó com a simples titulars (i ep, això no és poca cosa!) de la seva propietat intel·lectual. És a dir, com a autors d’unes obres que generen uns drets, l’explotació dels quals aporta uns beneficis econòmics a aquests autors. Però no a través d’un contracte laboral, com els altres professionals, sinó amb un contracte de cessió de drets d’autor, que ens reconeix diversos drets, però no la nostra condició evident de treballadors. Dins aquest marc, els autors podem associar-nos i lluitar conjuntament per les nostres condicions, sempre que no superem els límits que marca la Llei de competència i lliure mercat: és a dir, recomanar o suggerir percentatges de drets d’autor i tarifes de traducció. Per tant, ho podem negociar tot… Menys l’aspecte més essencial de la nostra feina, que és la retribució!
És per això que consider tan important que les entitats representants de més de 4.000 autors d’arreu dels Països Catalans ens hàgim unit per defensar un mateix model de contracte, elaborat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i presentat el desembre passat. D’ara endavant, els escriptors, traductors i dramaturgs representats per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), el PEN Català, l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), les tres entitats de dramatúrgia del Principat, el País Valencià i les Illes i l’AELC comptarem amb un mateix marc de referència, amb un mateix punt de partida a l’hora de defensar els nostres drets. Es tracta, és clar, d’un contracte cec, sense propostes ni suggeriments en els punts en què s’hauria de parlar de percentatges i tarifes, però estic convençut que el marc d’aquest contracte suposarà un avenç en aspectes com la transparència, la claredat i l’equilibri entre les dues parts.
Cap consens entre els autors havia estat mai tan gran, ni a casa nostra ni a l’Estat. Ara només falta que se’n corresponsabilitzin els editors, i que s’animin, com a mínim, a parlar-ne, cosa que fins ara el Gremi d’Editors de Catalunya s’ha negat a fer en rodó. Hi sortiríem guanyant tots.
