Un Consell paralitzat
La versió oficial diu que el president del Consell Insular de Menorca va destituir la consellera executiva de Vox per la paràlisi del seu departament, però en realitat es tracta d’un departament només un poc més aturat que els altres.
El govern del Consell que va començar a caminar –és un dir– a mitjan juliol ha batut tots els rècords d’inestabilitat institucional: dos consellers electes del Partit Popular van renunciar abans de prendre possessió, i ja són tres els membres destituïts de l’equip de govern –dos directors insulars i una consellera. Tots aquests casos han vingut precedits i envoltats de lamentables escenes de sainet. I mentrestant, la feina queda per fer. El relat oficial també alaba la capacitat resolutiva del president del Consell quan sembla que, malgrat les seves formes expeditives, només aconsegueix transitar d’una crisi a l’altra, sense rumb, sense objectius, sense resultats.
La sensació de paràlisi comença a ser un comentari generalitzat dins i fora del Consell. En un temps en què la política i l’administració pública pateixen una preocupant desafecció ciutadana, cal redoblar els esforços per recuperar la credibilitat i la confiança. Però ara mateix el Consell de Menorca segueix el camí invers. El desgavell continu i la falta de concreció de les polítiques que diuen voler promoure amenacen la credibilitat del Consell com a eina útil per als menorquins i, de rebot, poden minar la confiança en l’autogovern insular. I açò seria terrible. Si el desgast només fos de l’equip de govern, encara rai, perquè de recanvi n’hi ha. Però alerta si s’estén la percepció, tan injusta com vulguem, que el problema no és l’actual govern, sinó que el Consell és el problema. Va costar molt d’esforç arribar a tenir una institució d’autogovern insular com per agafar-nos aquesta crisi a la lleugera.
La responsabilitat de Vilafranca i del seu equip per aturar la caiguda en picat de la reputació del Consell és màxima, però de moment no es veu cap reacció. Més enllà dels continus espectacles poc edificants –no hi ha cap setmana normal–, retransmesos en directe pels seus protagonistes a través de les xarxes socials, en quatre mesos el nou govern ha estat incapaç de concretar cap projecte realment nou. Es limiten a presentar com a obra pròpia de govern allò que només era el tancament de projectes del govern anterior, i a aturar iniciatives que estaven en marxa però que, per raons ideològiques, ara volen liquidar. No sempre se’n surten, afortunadament, com va succeir amb la Fira del Llibre en Català.
Però pel que fa a idees pròpies i projectes realment nous, es limiten a anunciar el que volen fer sense que llavors ho vegem traslladat a cap realitat concreta. Simples i vagues declaracions d’intencions que el primer dia generen un titular que fa quedar bé, el segon fan demanar què més, el tercer provoquen dubtes, i el quart rialles, si no fos que parlam de coses massa importants.
Just quan s’acabaven d’estrenar en el govern del Consell, van proclamar la intenció de modificar del Pla territorial insular, la introducció de nous serveis al Camí de Cavalls, la legalització dels nuclis rurals en situació irregular, i la modificació de la Llei Menorca Reserva de Biosfera. Aquests anuncis van aixecar expectatives. Positives per a alguns, i d’inquietud per a uns altres. Normal. Calia esperar que el govern del Consell passàs de les intencions als fets per poder-ho valorar. Però han passat els mesos, i els fets no arriben. El passat 24 d’octubre, onze entitats menorquines es van dirigir per carta al president Vilafranca per demanar-li que concreti els serveis que vol posar al Camí de Cavalls. D’açò ja en fa un mes, però l’única resposta continua essent el silenci.
Sobre les altres qüestions tampoc no se n’ha sabut res més. Ben mirat, ja ens aniria bé si al final no són capaços de tirar endavant algunes d’aquestes intencions. El que haurien de fer és posar-se a fer feina amb allò que és important. En el cas del PTI, aprovat el maig, en lloc de generar expectatives incertes sobre la seva modificació, el que cal és desenvolupar-lo. Amb açò ja hi ha feina per a quatre anys, i més. El mateix es pot dir de la Llei Menorca Reserva de Biosfera: només per dur a terme tot allò que se suposa que no volen modificar, ja tenen feina fins al dia de les properes eleccions. Diuen que la volen modificar, però no en què, ni com, ni quan. Tots hi sortiríem guanyant, també ells, si deixen de fer volar coloms i es posen a fer feina per incorporar ja les mesures que aquesta llei preveu per afrontar reptes essencials com la gestió de l’aigua, la limitació de l’entrada de vehicles i l’excés d’embarcacions durant l’estiu, o l’impuls als sectors estratègics per a la diversificació econòmica que tant necessita Menorca.
Veurem si són capaços de redreçar el rumb. Ara mateix hi ha més dubtes que esperances, i l’iceberg cada vegada és més a prop.
