El coneixement i la creativitat

No és un, sinó molts els temes de l'actualitat a les Illes que aconsellen parlar amb urgència de la societat basada en el coneixement i la creativitat. Cal parlar-ne amb urgència per caminar-hi a poc a poc però amb determinació.

Balears necessita diversificar el seu model econòmic, que mostra un evident estat d'esgotament. La Fundació Impulsa, dirigida per l'economista Antoni Riera, fa temps que dóna senyals d’alerta, amb dades i comparatives, amb estudis als quals no poden girar l'esquena. La darrera la llegíem aquest cap de setmana a l'ARA Balears: “4 milions més de turistes per perdre un 18% de renda”. També llegíem l'opinió d'un gran economista que ens observa des de Catalunya, Miquel Puig: “A Balears, més és sinònim de pitjor”. Cal apostar per la qualitat i no per la quantitat. L'opinió del carrer en general no difereix de la dels experts, segons el darrer estudi de la Fundació Gadeso: "La meitat dels balears creuen que els seus fills viuran pitjor". I tot això, i més que hi podria afegir, ho hem llegit en els darrers dos o tres dies. Cal parlar-ne i publicar-ne molt, d'aquesta situació, i també cal cercar-hi solucions.

Tots els experts, a tot arreu, fa entre 10 i 20 anys que aconsellen que la millor sortida d'aquests carrerons que estan taponats és a través d'una aposta clara per la societat del coneixement, per la innovació, la creativitat i la cultura. A les ciutats que s'hi posaren fa anys, l'estratègia els ha donat resultats molt satisfactoris. També asseguren que són les ciutats de dimensions mitjanes les més adients per aplicar i recollir bons fruits d'una estratègia destinada a convertir-se en focus d'atracció de talent i, consegüentment, de generació de coneixement, de més talent, cosa que incideix de manera directa en la millora de la qualitat de vida i del benestar de tota la població. A més de les dimensions de la ciutat, es consideren factors clau per aconseguir-ho el clima, els serveis culturals i el patrimoni històric, el preu mitjà de l'habitatge, l'oferta d'oci i la qualitat del territori i del medi ambient. Si es puntuàs Palma en cadascun d'aquests ítems, molts donarien una puntuació ben elevada. Igualment idoni seria contemplar la totalitat de Mallorca per desenvolupar un pla transformador cap a la societat del coneixement.

Aquesta setmana, entre dimecres i divendres, a la Cambra de Comerç de Palma tindran lloc les I Jornades Ramon Llull 2030, per debatre idees per a la conversió de la façana marítima de Palma en un districte urbà que promogui la nova economia, la que està basada en el talent i en el coneixement. És el projecte que ja s'anuncià fa un parell de setmanes i que preveu la transformació de la barriada del Nou Llevant, la inclusió del palau de congressos, l'edifici de Gesa i el moll Vell. Resulta encoratjador que hi hagi el Govern, l'Ajuntament de Palma, la UIB i la Unió Europea afavorint que això pugui ser realitat qualque dia.

Per qualque cosa es comença, però potser no estaria malament que des dels inicis es pensàs si no convindria que tot Mallorca començàs a caminar en aquest sentit. Si el Parc Bit s'ha demostrat com a focus per a la innovació, el fet de pensar a integrar la generació de coneixement no només en la façana marítima de Palma, sinó en els centres urbans de diversos municipis, en un treball que només pot ser en xarxa, podria donar grans beneficis a tota l'illa.

La implicació dels governs locals és essencial, com també ho és la de la classe empresarial i, tant o més, la dels professionals de la cultura i la creativitat. Mallorca és un gran territori per tirar endavant un projecte així, sens dubte ambiciós i dissenyat a llarg termini. Mallorca és atractiva i amable, ofereix confiança i una qualitat de vida (desplaçaments curts, bon clima, mar i muntanya, etc.); tot són grans punts a favor seu.

I són, sobretot, grans punts per a una estratègia que podria provocar no només una diversificació del model econòmic, sinó una transformació del model turístic, una millora en la qualitat i el rendiment de les petites i mitjanes empreses, un nivell més elevat en l'educació com a sector al qual és imprescindible implicar, un canvi cap a un urbanisme més humà i una aposta més que necessària per una oferta i una indústria cultural de qualitat.

Sense presses, però sense pausa. Què, ens hi posam?