Completes electorals

Amb motiu de la mort de Silvio Berlusconi, el rector de la Universitat de Siena per a estrangers, Tomaso Montanari, va rebutjar acatar l'ordre de baixar les banderes, dient que el seu centre perdria tota la credibilitat educativa i moral si ho fes.

Meditació a la serena de l’alba. Cap de setmana de final de temps electoral, dissabte de reflexió i diumenge de votació. No és un temps quartejat, com si no tingués res a veure amb la vida quotidiana de les persones. No és una cel·la a part, sense vistes a l'exterior. Per antonomàsia, votar és l’acte suprem en una democràcia liberal: el ciutadà com a subjecte polític a la seva màxima expressió. Tot i això, sembla que alguns converteixen expressament el període electoral en un sotragueig continuat de 'notícies interessades', precisament quan la ment ciutadana està més necessitada que mai de tranquil·litat i informació nítida i veraç per pensar i decidir. L’ofeguen amb tantes coses incertes que tot resulta pobre i perd sentit. En aquest panorama, el perill és quedar-se enlluernat o abduït per allò més sonor, estrident o ocurrent que, molt probablement, res tindrà a veure amb el dia a dia de la gent comuna. Filtres per anar a votar.

Meditació per a una migdiada de canonge. La Junta Electoral togada ha de vetllar per un procés electoral just per als contendents, sense parts i quarts, i còmode i tranquil per als ciutadans. La Junta Electoral de Madrid permet la col·locació de la pancarta carregada d’odi i testosterona “Tú a Marruecos, Desokupa a la Moncloa”, d’una empresa de paramilitars que fan desallotjaments extrajudicials (un grup Wagner espanyol). Em ve al cap la pancarta “Llibertat presos polítics i exiliats”, que havia fet penjar el president Torra al balcó de la Generalitat, la qual la Junta Electoral va fer retirar i va acabar amb la inhabilitació del president de Catalunya. Així mateix, m’encurioseix saber quant de temps hauria durat una pancarta en una façana madrilenya amb la foto a tors descobert d'Alberto Nuñez Feijóo i Marcial Dorado, amb una inscripció que digués alguna cosa com: "Fotografiant-se amb narcotraficants". Exurge Domine et Judica Causam tuam.

Meditació amb la banda sonora del cant de les cigales. Sembla que no es fomenta el plaer de votar, sinó votar per odi. Deia Antonio Machado que “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”. Em glaça el cor l'Espanya en què el que pensa ho fa perquè els altres envesteixin. Nuñez Feijóo, que acabava d’acordar amb Sánchez el compliment del mandat constitucional de renovació del CGPJ, es va desdir i treure la careta de la moderació, convertint-se en un ànec sense cap, quan El Mundo li va dedicar un editorial amenaçador i FJL, un 'cap' dels que pensen, des del dial més extrem de la ràdio li va deixar anar un explosiu “a este paso no heredas”. Connexió 'sense fil' entre el capital i la dreta mediàtica squadrista al regne fake. La fact checking Ana Pastor es va excusar per la (des)moderació del (no)debat a dos i per haver deixat que els fakes conservadors correguessin com a rates pel plató de televisió. Un viatge virtual al passat bipartidista i una realització –d’Atresmedia– amb rivets poc amables amb el candidat socialista. Pel que sembla, a Nuñez Feijóo no li agrada el terreny neutral de la televisió pública. Però, el “no es correcto” de Silvia Intxaurrondo al líder conservador va ser una glopada d'aire revitalitzant que permet pensar que hi ha professionals del periodisme que no han perdut l'autoestima professional.

Meditació d’abans de sopar de trempó, sopes escaldades amb un ou fregit i figaflors. Al crit de "misión cumplida", el regidor de Cultura de Vox a l’ajuntament de Borriana (Castelló) eliminava la subscripció a les revistes en català Camacuc, Cavall Fort, El Temps, Enderrock, Llengua Nacional i Sàpiens. “Acció contra l´esperit no espanyol”. Berlín 1933. El líder del PSC, Salvador Illa, va fer una crida al candidat Nuñez Feijóo perquè "desautoritzi" i "reverteixi" l'acció del regidor borrianenc. Mira per on, donava de ple a la diana, el jefe de la cosa és Nuñez Feijóo. Vox és l’excusa del PP, però no són diferents. Una doble boca d´una cisterna de benzina. Una aliança incendiària. És vox populi que l’aspirant a mascle alfa porta un falç comodí de la llista més votada amagat a la màniga de la jaqueta. Manca finesa, àdhuc als tafurs.

Meditació nocturna a la fresca sota un cel estrellat asseguts a la clastra de casa. Podria ser còmic, però resulta tràgic: negacionista del canvi climàtic conseller de Medi Ambient. El PP posa els vots i Vox, el programa. La gran novetat: una Conselleria de la Mar, amb la mentalitat expansionista i extractivista de López Bravo el capdavant del Ministerio de Industria el 1968 (l’any de la 'imaginació al poder'). La mar de xiringuitos. Verano azul. Proposen suprimir l'Agència Estatal de Meteorologia, es tornarà a les rogatives? Amb el cavall Caudillo entre les cames cavalca un vicepresident torero en un país germà. “Sin complejos” (esperonava Aznar), però amb molts de tics. Ara el treuen novament a passejar anunciant, com a au de mal averany, austeritat i retallades (cara B de reduir impostos als rics). Retrat de família. Venen per restituir els privilegis d'uns quants per sobre dels drets de la majoria.

I, per acabar, meditatio prima luce antequam suffragium ferat.“Cal comprendre d'on ve la violència, quines són les arrels i quins són els processos socials, polítics i econòmics que la mantenen per comprendre quin canvi social és necessari” (conferència de Silvia Federici a la nau de Terneras del Matadero a Madrid, encara que podria haver estat, també, a la l’Aljub d'Es Baluard).