De comiats i benvingudes

Una etapa es tanca per a mi en aquest diari. Després de dubtar de si hauria d’aprofitar aquest espai per acomiadar-me o no, vaig pensar que era una bona oportunitat per (forçar-me a) fer una reflexió sobre dir adeu, deixar anar i fer espai a allò que està per arribar. Al cap i a la fi, aquests han estat alguns dels exercicis que més he hagut de posar en pràctica enguany i que han culminat, aquest desembre, en una darrera passa: deixar la feina uns mesos i partir a viatjar. Per bé que sigui la idea més temptadora del món, també comporta dubtes i incerteses. Així que, cercant una banda sonora que fes de bàlsam en aquest moment de fer balanç, m’he retrobat amb les germanes Haim (l’únic indie que entra al meu Spotify, per cert).

“You can have my past, I’ll never get that back / I’m moving on, ‘cause those days are gone / Felt like I was walking on a tight rope / Those days are gone, those days are gone”, diu el tema homòleg a l’àlbum Days are gone, de Haim. “Pots quedar-te el meu passat, mai el recuperaré. Estic tirant endavant, perquè aquells dies han passat” és un missatge que he trobat bastant encertat per a qualsevol qui s’enfronti a l’abisme d’un comiat, perquè et recorda que el passat està bé on està i t’anima a donar la benvinguda al present que tens davant. I com que –encara que tenim dotze mesos per fer-ho– el Cap d’Any sempre convida a fer una retrospectiva, he pensat en quantes persones estarien pensant aquests dies en els comiats.

No soc amiga dels propòsits d’any nou, però justament el 2022, amb les amigues, en vàrem fer. L’operació va consistir a pensar què volíem deixar enrere abans de l’any nou i què volíem atreure aquest 2023. El resultat: la majoria s’han fet realitat. La conclusió: que el que ha de passar, passarà. Crec que simplement es tracta de prendre consciència d’allò que realment volem, i ens convé, en cada moment. I això s’aplica a tot, a les persones, les rutines i les coses. Ara bé, els comiats –siguin forçats, voluntaris, meditats o urgents– sempre arrosseguen una certa incomoditat. No és fàcil renunciar a una amistat o tallar un vincle familiar, ni tampoc fer un alto en el camí, prendre una drecera i posar-nos la vida cap per avall. L’únic consol, aquí, és l’oportunitat d’omplir, com tu vulguis, aquests buits.

Per a aquest 2024, us desig una benvinguda després de cada comiat.