La classe obrera de Catalunya (1946)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Joan Comorera (Cervera, 1894 - penal de Burgos, 1958) publicat fa 75 anys a Treball (VI-1946), òrgan clandestí del PSUC. L’historiador Manel Risques dona la tarda d'aquest dimarts una conferència a l’Arxiu Històric de Barcelona titulada “Joaquim Puig i Pidemont, director de Treball, executat el 1949”. Obre l’exposició Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista.

Fa quatre anys que la mort ens arrabassà al nostre inoblidable Josep Diaz. Quatre anys que els comunistes de tots els pobles hispànics no tenen els seus savis consells, les seves encertades orientacions, el seu contagiós entusiasme, el seu alè de combativitat audaç, la seva admirable fermesa [...] Al front del Partit Comunista d’Espanya en la lluita per la unitat de totes les forces antifeixistes, Diaz exaltà el paper de la classe obrera dels pobles hispànics en el combat per a consolidar la República, esclafar als seus enemics i prosseguir amb ritme creixent el desenrotllament de la nostra revolució democràtic-burgesa, que a totes passades, les forces feudals i reaccionàries volen impedir. Per aquesta raó, Diaz valorava justament el paper decisiu que Catalunya juga en els destins d’Espanya, precisament per la seva concentració obrera, la seva combativitat i l’esperit revolucionari que sempre han caracteritzat, en les seves innombrables accions, als obrers catalans. [...] Com és sabut, a Catalunya no hi havia gairebé tradició marxista, caracteritzant-se més aviat, per l’existència de pòsits contraris diametralment oposats al marxisme. Les forces que s’inspiraven en les teories de Marx estaven dividides, constituint nuclis raquítics considerablement viciats per influències estranyes a la classe obrera. Diaz contribuí decisivament a acabar amb aquesta situació. La classe obrera catalana havia tret les seves pròpies experiències passades. Els fets d’Octubre del 1934 havien demostrat una vegada més el veritable camí. En les mateixes jornades de Juliol de 1936 en plena lluita contra la sublevació militar feixista, nasqué el Partit Socialista Unificat de Catalunya com a resultat de la unificació dels partits Comunista, Socialista, Unió Socialista i Català Proletari. La unitat política marxista interpretà tan fidelment els sentiments de la classe obrera catalana, que el P.S.U. de C. cresqué amb una rapidesa sorprenent, penetrà en la massa popular, la mobilitzà com mai havia pogut fer-ho cap altra força política. El P.S.U. de C. es transformà en un factor fonamental de Catalunya. [...] La classe obrera de Catalunya tindrà sempre present de Josep Diaz el seu exemple viu de dirigent proletari, la clarividència, la senzillesa, la fermesa revolucionària, el seu conseqüent patriotisme. Inspirant-nos en ell estem segurs que el nostre Partit sortirà victoriós de les dures proves que, tot i la seva joventut, està vencent amb èxit, precisament perquè extreu llur força de la seva pròpia unificació política, [...] Inspirant-nos en Josep Diaz sortirem també victoriosos en les proves d’organitzar, mobilitzar i conduir a la classe obrera, als pagesos i a tot el poble de Catalunya per la reconquesta de les nostres llibertats nacionals, democràtiques i republicanes en unió amb tots els pobles hispànics. [...] .