Un català pren l’alternativa de torero (1943)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la crònica d’Andreu Avel·lí Artís ‘Sempronio’ (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006) publicada a 'Destino' (11-IX-1943). Traducció pròpia. Avui fa vuitanta anys que Mario Cabré (Barcelona, 1916-1990) rebia l’alternativa com a torero. Personatge singular: conjuminava insòlitament ocupacions paradoxals: torero, poeta, actor de teatre i cinema, presentador de televisió, model en desfilades de moda. Deia haver lligat amb Ava Gardner en el rodatge de 'Pandora' a la Costa Brava.

Un picador va exposar un dia la següent reflexió: –És tanta la cultura de Barcelona que tres places de toros no han donat mai un torero català...–. Ignorem si la frase era un homenatge als catalans o si pretenia, ben al contrari, remarcar la nostra incapacitat per a la feina taurina. En qualsevol cas, aquí tenim per desmentir-ho al picador Mario Cabré, barceloní de soca-rel, a punt de “doctorar-se” a la Maestranza de Sevilla. [...] Un torero català! Afirmació detonant capaç de ressuscitar l’extinta mussa que va inspirar Santiago Rusiñol en el seu Català de la Manxa. Pràcticament, però, res no és menys pintoresc que el nostre “fenomen”, el qual trobem a l’habitació de l’hotel davant una tassa de cafè amb llet... i encaparrat en la lectura d’un llibre de versos! El seu representant, Argomaniz, no sap avenir-se'n: –Un torero bevedor de cafè amb llet i aficionat a la poesia... No ho entenc!–. Quan, a la plaça, veu el torejador dreçar-se majestuós i jugar-se amb elegància la pell com els primers espases amb solera, centuplica Argomaniz l’estupefacció. [...] A Cabré li venia de línia paterna la vocació d’actor. Seria, doncs, difícil trobar arrels tauròfiles a qui, a més d’haver nascut al carrer Aribau, va trepitjar els escenaris abans que l’arena roent. Fa un any, quan ja s’havia obert camí a les places capejant vedells, Mario Cabré va fer un magnífic “Tenorio” al teatre de Mataró. Posteriorment, a Lisboa, mentre esperava el cotxe per anar a la plaça, va recitar El gran galeoto a la seva quadrilla, aplegada al hall de l’hotel. El seu oncle, el conegut actor Pedro Cabré, tan expert en el seu ofici com embadalit amb el seu nebot, assegura que aquest té fusta de primer actor, tan convincent, si més no, com a torejador de bestiar brau. Abans de rebre l’alternativa, Cabré s’havia desfogat capejant uns jònecs el 5 d’agost a la plaça de Madrid i dies després a la de Sevilla. [...] Quan és a Barcelona no surt gaire del cercle familiar. Seriós, primmirat, no freqüenta el León de Oro. Potser se sent incòmode entre la bohèmia taurina pul·lulant en el vell cafè de la plaça del Teatre. No ha caigut tampoc en l’extrem d’exhibir-se entre cineastes i estraperlistes, com acostumen a fer certs toreros de renom. Sembla massa seriós per dedicar-se a aquesta professió. Algú em va dir haver-lo vist en un restaurant de Saragossa dissertant sobre la història de Roma en un àpat que compartia amb unes senyores. Català i amb aquests hàbits és difícil pensar que acabés de primera figura en les curses de braus. L'hi dic al mateix Cabré. –Realment –reconeix– no hi havia cap raó perquè fos torero. El dia que vaig confessar aquesta vocació als familiars van quedar astorats com si veiessin un habitant de l’altre món... [...] El cert és que prendrà l’alternativa per torejar, trànsit excepcionalíssim en un català. Només conec un antecedent: Eugenio Ventoldrà [Mollerussa, 1894 - Barcelona,1987]. Cabré rebrà els estris de matar amb tots els honors, de mans de Domingo Ortega, i amb Pepe Luis Vázquez de testimoni. [...]