El català a la Justícia: quan la iniciativa surt de dins

Sovint hem recordat des d’aquest editorial que els ciutadans de les Balears tenen entre els seus drets el de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials. Sovint hem denunciat la injustícia que amb el català es comet precisament des de l’administració encarregada de fer justícia. És més, i així ens hi hem pronunciat, de moment l’administració que més ha de vetlar pels nostres drets és la que els vulnera sistemàticament respecte de la llengua.

L’absència, el menysteniment o l’anormalitat del català en l’àmbit de la Justícia és a les Illes un mal sistèmic. El govern espanyol se n’ha guardat les competències i aleshores no s’exigeix la titulació de la llengua pròpia als funcionaris de Justícia. Però aquest mal sistèmic va més enllà: és sabut –i així ho hem denunciat també– que, a la UIB, la Facultat de Dret és de les més castellanitzades. La majoria de les assignatures es fan en castellà, no difonen vocabulari en català , per la qual cosa tampoc no es fa servir professionalment. És més, els procediments judicials es redacten en castellà i, segons pensa el gruix dels que per una cosa o una altra han d’enfrontar-se a la justícia, millor seguir la tendència i no cercar problemes per una qüestió lingüística. No hauria de ser així, però ho és.

Per tot això és tan positiu que la iniciativa de promoure un increment de l’ús del català sorgeixi del si de la mateixa administració i, en concret, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), presidit per Carles Gómez. És des de dins la casa que es pot donar exemple, que es pot informar dels drets lingüístics dels ciutadans. És des de l’administració mateixa que, amb la seva disponibilitat, es pot convidar que els usuaris també facin servir el català per adreçar-se a la Justícia. És des del propi àmbit que es pot contribuir a establir la normalitat lingüística en el sistema: ensenyament en català a la UIB, tramitacions en català, processos en català i també, i especialment, que la llengua pròpia no sigui només la col·loquial entre els professionals de la justícia que l’abandonen tot d’una que l’han de posar damunt paper o redactar qualsevol text o discurs de caire oficial. 

Una iniciativa que surt del si de qui la infringeix té moltes més possibilitats de prosperar. I més si, com és el cas, s’aborda amb un esperit positiu. Tot això és cert, però també ho és que no bastaran uns cartells conscienciadors i una sèrie de persones conscienciades a donar exemple. Quan la campanya estigui en marxa, hi haurà d’haver els recursos per poder canviar el sistema.