03/07/2021

Casado i la triple A

2 min

“No és propi d’un secretari general comentar qüestions de política interna, però hi ha un principi global: tots el problemes s’han de solucionar amb la política. El diàleg és un instrument fonamental”. Amb aquest exercici de retòrica diplomàtica, el secretari de l’ONU, António Guterres, ha validat el camí emprès per Pedro Sánchez.

El diàleg com a via a la qual Pablo Casado i la dreta espanyola es resisteixen de manera patètica. Què es pot esperar d’un líder que ho aposta tot al càstig? ¿Hi ha en democràcia una demostració més clara d’impotència? Atrapat per la triple A -Abascal, Ayuso i Aznar-, la confrontació és la seva estratègia de supervivència, donant vida a l’adversari que diu combatre: l’independentisme que aposta per la unilateralitat. Bons contra dolents, pàtria contra pàtria.

La diferència entre Casado i Aznar -la verdadera ànima del PP-és que Aznar sí que tenia un projecte polític i una estratègia d’apropiació del poder: l’assumpció sense complexos de la revolució neoliberal emparada en un exercici autoritari del poder. Va acabar sent la seva perdició quan es va enlluernar a la Casa Blanca i es va entregar a la Guerra de l’Iraq, però pel camí havia fet un eficaç treball d’ocupació de les institucions que fa que Andreu Mas-Colell constati amb raó que l’aznarisme està enquistat a l’Estat. I que permet al PP tenir-hi mà llarga, fins i tot quan no governa.

És el model d’estat corporatiu, versió postfranquista, que el PP -amb Vox pujant-li a cavall- vol conservar a qualsevol preu. Així s’entén l’obsessió per impedir la renovació d’institucions com el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal de Comptes, en manifesta violació dels terminis que marca la llei. Per al PP, les lleis existeixen perquè les compleixin els altres. I no deixa de ser grotesc que el Tribunal de Comptes hagi de reivindicar la seva independència en una nota oficial. Qui s’excusa, s’acusa.

Amb tot, la idea més refinada de la concepció del poder que té el PP és de Cayetana Álvarez de Toledo: “L’Estat ha de ser una fàbrica de constitucionalistes”. Peculiar concepció de la democràcia com a règim de ciutadans degudament modelats, és a dir, com a règim de llibertat tutelada. S’agraeix la claredat.

Josep Ramoneda és filòsof.

stats