Carta al meu ajuntament: benvolgut batle i regidors... Aquests traçats de tren, no. La Marjal, sí

Bon dia!

M’agrada el Camí de Ferro. Colcar amb ell i escoltar-ne el siulet de partida. Anar amb el tren ha esdevingut molt més que un somni d’infantesa.

Avui matí he vist les propostes de la línia de tren cap a Alcúdia. He quedat sense batec al cor, ja que de seguida he vist les dimensions i el drama que pot patir la Marjal poblera, precisament a les terres que, històricament i culturalment, han estat les més fèrtils i productives, on tenim les arrels més profundes: la Sort Llarga, el camí Nou, les terres del torrent de Sant Miquel, les del camí d’Artà a Pollença, Son Tut, Son Amer, Son Senyor, etc. La gent de Palma ens cau lluny, no ens solen entendre i per aquest motiu em dirigeixo a vostès, que ja ens coneixem.

Qui ha fet aquest estudi o proposta no coneix l’ànima de la Marjal, ni l’estima, ni ha crescut davall una figuera mentre l’aigua fresca regava mongeteres o patateres. No sap de la seva olor, ni dels seus colors i menys del seu llenguatge, perquè la terra xerra. És cert que, els darrers anys, la fisonomia de la Marjal ha canviat: hi ha més finques abandonades, menys gent que hi viu i l’escolta. Però, de moment, no està solcada fins al ventre ni esquarterada. Aquest projecte mata l’ànima de la Marjal –el que en queda. No podem consentir que es tiri endavant. S’ha de frenar i replantejar. No podem deixar aquesta herència de destrossa als qui ens han de seguir.

Cal que el nostre ajuntament –vostès– facin un sol clam, una sola veu, i diguin que no, en aquest preu tan elevat. Modernitat, transport públic sí, però no a costa de destruir la Marjal. Les arrels. Els interessos de partits i les estratègies polítiques de gent que no viu a la Marjal no ens interessen, ni s’han de postular per sobre de l’ésser viu que és la Marjal.

La primera destrossa gran a la Marjal va tenir lloc dia 1 de novembre de 1522, on varen morir en un sol dia 1100 agermanats. Aquesta, la del tren, seria la segona gran destrossa marjalera i de sa Pobla.

Solcar de banda a banda la Marjal amb vials, ponts, soterraments, línies elèctriques i totes les infraestructures associades, suposa milers i milers de metres destruïts, impactes visuals i mediambientals, i finques històriques destrossades. Us han xapat qualque vegada un tros de terra heretat? Refer l’aspersió, els motors de treure aigua, els accessos, veure les quatre monedes que et tiren a la cara... el patiment que tindran els afectats. La pena al seu cor. L’afectació agrícola i urbanística posterior de 50 metres per banda. Segurament hi ha altres solucions menys agressives. No he vist ni una pisca de sensibilitat en aquests traçats. Ja no és una qüestió de partits polítics o d’ideologies. Hem de vetllar pel futur, pel llegat marjaler que ens dona sentit, identitat i que ens ha configurat al llarg dels segles.

Poblers, pobleres... cerquem allò que podem fer per aturar aquest desvari, aquesta destrossa. N’hem de parlar, n’heu de parlar. Tot plegat va molt més enllà de si tenim o no una finca afectada. Parlam de la nostra ànima, del nostre equilibri cultural, agrícola, social, històric i antropològic.

Deixau la Marjal tranquil·la!

Les nostres arrels com a poble habiten a la Marjal.

Què quedarà de nosaltres?

Voleu passar a la història com la gent que va consentir la destrossa de la Marjal?

Poblers i pobleres, afectats o no, facem pinya tots plegats i diguem 'no'.