Cares pintades
Cada any, en tocar la festa dels Reis, tenim el mateix problema i debat. A molts municipis encara hi continua havent algú que es disfressa de rei Baltasar sent de pell blanca i estrafà la figura del 'rei negre' embetumant-se la cara amb més o menys estil. Això fa uns anys no era per a ningú cap motiu d’escàndol. Quan jo era un al·lot era ben difícil veure persones negres, i fins i tot era tot un exotisme quan els trobàvem als mercats de venda ambulant venent marroquineria i màscares 'ètniques'.
Les persones d’aquest grup racial no eren gens habituals a casa nostra, com tampoc les orientals, xinesos o japonesos. Amb el temps, els moviments migratoris han canviat, i a qualsevol municipi de Mallorca, o de la Península, hi ha una marcada diversitat racial. No sé si és complicat aconseguir que una persona de pell fosca vulgui encarnar aquest paper (no deixa de ser una farsa, en la qual només s’hi participa de gust des d’una certa religiositat cristiana). Però la polèmica racista està servida quan, ara sobretot a les xarxes, es critica que es continuïn pintant la cara per encarnar aquest personatge de la nostra cultura popular. Segurament no s’ofendria ningú d’entre nosaltres davant d’un pare Noel negre, per bé que nosaltres els blancs no hem patit mai racisme, i seria incongruent amb la història d’un senyor que ve del nord. Realment, però, hi ha racisme en la simple encarnació pintada del personatge? Sens dubte n’hi ha quan, des d’un consistori d’extrema dreta, se l’elimina de la festa.
Hi ha llocs, però, on, a més de pintar-se la cara, fan parlar el personatge amb suposats tics grollers, i és aquí on es cau plenament en la pràctica nord-americana del blackface. Des dels EUA ens han ensenyat a veure en això racisme, i no en teníem ni idea; allà es va prohibir des dels anys 60 del segle XX. No hi ha cap dubte que encobria el racisme, en aquell país: el blanc es pintava de negre per representar sobre l’escenari l’esclau feliç, el dandi negre, el trompetista excel·lent, etc., i encara hi ha cinema dels anys trenta amb actors blancs embetumats, com ho va fer Lawrence Olivier per fer el seu excel·lent Otello, en una versió cinematogràfica que ara ningú s’atreveix a exhibir (llàstima…).
També és curiós que aquí siguem tan antiamericans per a algunes coses i tan influïts per ells per a d’altres. Perquè no tinc cap dubte que molts municipis que pinten la cara al rei negre no ho fan per racisme, sinó de bona fe, per bé que estic segur que si al nostre país no s’ha patit tant de racisme com als EUA no es deu a cap moralitat superior, sinó que no hi hagut una demografia racialment problemàtica, encara. S’hauria de demanar a les persones negres del nostre país si se senten ofeses davant d’aquesta pràctica, perquè els que es queixen són sempre blancs. També em demano per què tant d’escàndol per això i tan poc per les polítiques d’immigració de l’estat, del govern progressista, la manera en què se segueixen tractant sobretot les persones de color a la frontera de Ceuta (a garrotades mortals). Sovint sembla que tot l’antiracisme que sabem fer és de simbolismes i pancartes. Ens preocupa més el seu honor que la seva vida.
