La baixa capacitat de generar riquesa hipoteca el nostre futur

Molts dels problemes que tenim a les Illes Balears deriven de la pèrdua de posicions del nostre PIB per càpita, que mesura la capacitat que té una societat de generar riquesa. De l’any 2000 ençà, les Balears han passat de ser la tercera comunitat de l’estat espanyol a ocupar el setè lloc, el darrer que hi ha per damunt de la mitjana, essent la comunitat que, amb diferència, ha caigut més en el rànquing. Respecte de la Unió Europea, les Balears ja se situen per sota de la mitjana, amb una caiguda de 65 posicions des de principi de segle. Aquesta és una realitat que no podem menystenir, perquè un país en què es deteriora la capacitat de generació de riquesa no només té un greu problema econòmic, sinó també social, ambiental, laboral, educatiu, sanitari... El dossier que hem elaborat a l’ARA Balears, amb ajuda d’alguns del millors experts en economia, respon a la voluntat i, sobretot, a la urgent necessitat d’afrontar entre tots aquest problema que posa en perill el futur de les Illes Balears i a la urgència de posar en marxa les possibles solucions per revertir aquesta tendència a la caiguda del nivell de benestar de la nostra societat. No és un problema més, és el problema.

El model d’acumulació -sumar volum de turistes i de construcció principalment, desatenent la necessitat de generar valor, de potenciar la productivitat-, que va ser exitós als anys 60 i 70 del segle passat, es va demostrar esgotat cap a l’any 2000. Però s’hi ha continuat insistint 20 anys més i encara ara s’hi insisteix. No és el camí. Una societat que té una baixa capacitat de generar riquesa es veu obligada a endeutar-se cada vegada més, té grans dificultats per tirar endavant les polítiques idònies i, en conseqüència, acaba caient contínuament a fer polítiques pal·liatives. És una societat on augmenta la desigualtat social, que té una menor resiliència a les crisis econòmiques, que disminueix la seva taxa d’estalvi, que perd atractiu de cara a la inversió productiva, que perd competitivitat i que, per tant, té el futur en joc.

No ens el podem jugar, ni podem retardar més l’activació de les solucions. Som conscients que no es tracta tant de substituir aquest model basat en el turisme per un altre de diferent com d’avançar cap a una transformació d’aquest model. Parlam d’una metamorfosi que passa, en bona part, per afegir-li valor, frenant la massificació, activant palanques impulsores d’eficiència i d’innovació, i reconvertint-lo en un model productiu que reverteixi positivament en tota la població, en el territori i en el medi ambient.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF