Caceres polítiques
Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.
També s'ha declarat víctima d'una cacera de bruixes, en repetides ocasions, l'infame Carlos Mazón, que continua a la presidència de la Generalitat Valenciana (sense haver arribat ni tan sols a fer mai pública la factura d'El Ventorro, ni tan sols a explicar què va fer la tarda del 29 d'octubre) i ha presentat aquest dilluns (vuit mesos després de la tragèdia) el que anomena Pla Endavant: un pla de reconstrucció de les zones destruïdes per la DANA amb 29.000 milions d'euros en dansa, dels quals ja n'ha repartit alguns entre empreses afins al PP valencià, o involucrades en alguns dels múltiples escàndols de corrupció del partit. Tot això malgrat les protestes dels ciutadans, que també continuen vuit mesos després del desastre i que aquest diumenge varen fer sortir entre cinc mil i quinze mil persones (segons qui les comptés) pels carrers de València, en plena onada de calor, exigint la dimissió de Mazón.
En el nostre repàs de dirigents assetjats per caceres de bruixes no ens podem descuidar Isabel Díaz Ayuso i la seva parella, Alberto González Amador, víctimes —segons ella mateixa— d'una “persecució d'estat” que curiosament de moment només ha fet que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, sigui investigat pel Tribunal Suprem per un suposat delicte de revelació de secrets. I hem d'acabar esmentant el tàndem Trump–Netanyahu, que han elevat el victimisme i el cinisme fins a l'extrem de sustentar-los en el genocidi en curs a Gaza i en la memòria de l'Holocaust. Ara hem vist Trump intentant pressionar la justícia israeliana per “alliberar Bibi” (com li diuen els amics del primer ministre israelià) de les acusacions de corrupció que pesen damunt seu: afirma Trump que Netanyahu —com ell mateix— és víctima d'una cacera política.
