D’un temps ençà, de manera assídua, els principals mitjans europeus van fent-se ressò de la situació ambiental i social a les Illes Balears. L’interès pel que passa a l'Arxipèlag ha botat de la premsa groga a les pàgines a publicacions i programes d’una influència reconeguda. L’opinió pública local i la publicada al continent convergeixen en una mateixa direcció. Aquesta evolució anticipa un escenari nou i poc habitual. El doble discurs del Govern, de sostenibilitat, amb la mà esquerra, i disbauxa urbanística i creixement de places, amb la dreta, està quedant públicament en dubte. Enganyar els ciutadans i els visitants alhora no està a l'abast de l'executiu conservador.
La crisi climàtica pesa. Les Illes Balears, en els mapes de previsió climàtica, apareixen com una de les zones més vulnerables del planeta. Actualment, ja han registrat un increment de temperatura superior a la mitjana global i europea (la Mediterrània s'escalfa un 20% més ràpid que la resta del món). Es preveu que onades de calor més llargues i freqüents puguin reduir el confort climàtic a l'estiu i afectar directament l'atractiu turístic. Com que el model de les Illes és gairebé un monoconreu turístic, els experts consideren que el xoc climàtic repercutirà més directament en l’economia que en altres regions més diversificades. Siguem afuats i provocadors: "La uniformitat és la mort; la diversitat és la vida" (Mikhaïl Bakunin).
El risc de perdre visitants a temporada alta és més que plausible. Pel que fa a això, han sorgit les primeres veus d’alarma a l'empresariat local. En teoria, es podrà allargar l’activitat a la primavera i la tardor, però BBVA Research i el Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea adverteixen que el saldo net de visitants continuarà sent negatiu. Ara com ara, la paradoxa és que les xifres dels aeroports i ports continuen creixent, mentre la facturació pot decréixer (segons La Vanguardia, alguns empresaris hotelers calculen que la caiguda de facturació serà important aquesta temporada alta). Caldrà esperar com es reflecteix això a les xifres globals. En qualsevol cas, és una certesa incontestable que el debat social, econòmic i mediàtic és indissociable de la circumstància climàtica.
Podríem estar a les portes d’un tipus de decreixement que ningú desitjava: la caiguda del PIB, que els informes especialitzats ja vaticinen per al pròxim any. A més, a curt i mitjà termini, si no s’és capaç d'ajustar l'oferta (hotelera, residencial i immobiliària) a la nova realitat, la contracció del mercat podria abonar una futura guerra de preus. Una espiral descendent de degradació. Encurioseix pensar com els neoliberals-conservadors de casa nostra poden suspendre l'assignatura de teoria del mercat i les lleis de l'oferta i la demanda.
S’entesten a trobar un relat impossible que permeti continuar igual i tapar les contradiccions i debilitats que estan aflorant en el sistema. El doble discurs del Govern i el greenwashing empresarial resulten insuficients per dissipar les crítiques i els dubtes. No és fàcil, la campanya de “Tourist, go home happy. Be happy returning to Mallorca. Thanks!” podria haver estat la darrera mostra del complicat i ridícul que pot resultar intentar-ho. El particular “anunci als afores” empresarial ha passat sense pena ni glòria, més enllà de ratificar un tarannà que ja es coneixia.
Recordem que, segons els promotors, la campanya de tanques publicitàries tenia com a objectiu contrarestar el missatge de les mobilitzacions ciutadanes i dissipar la bubota que anomenen “turismofòbia”. Un ectoplasma que s’utilitza per alimentar un fals debat. A l’eslògan fabricat a aquest efecte hi havia poca ciència turística i molta ideologia. Cultiven la teoria de l’“enemic intern” (una falsedat cardinal) esperonejada –oh! Casualitat– per la nova dreta mundial. Un clàssic més vell que pastar, d’infausts records a la història. Efectivament, hi ha coincidències que marquen; però, resulta il·lusori pensar que perseguint “mòpies” es puguin superar els problemes.
Els mitjans internacionals en posar el focus sobre les contradiccions del turisme clàssic obvien una altra realitat encara més impactant: la immobiliària. Passen els anys i sembla que el ciment resti invisible. Netflix acaba de programar la pel·lícula alemanya Fall for Me, un thriller sobre el món immobiliari a Mallorca, que respon a una visió de l’illa com a paradís global per invertir. Des d’una besllum contaminada, es transforma l’illa en un concentrat espacial on fer negoci, desapareix tota la mística de l’entorn. Recorda al polèmic anunci “Game of Homes” de la immobiliària Kensignton. A la trama fílmica, el crim a perpetrar és una macrourbanització sobre un penya-segat (la localització de les imatges és Cala sa Nau). Ni una sola referència a la pressió urbanística, ni al context social i històric. Zero sentit de la crítica, sense cap profunditat de camp, un cop més: Mallorca for Export.
El discurs (a la pel·lícula i a la realitat) es redueix a una trama policial i delictiva, on hi ha un culpable i una organització de delinqüents. Un altre cop, un “enemic” a qui donar la culpa. La resta, simplement, minimalisme alemany, aparentment inofensiu, per convertir-ho tot en blanc i lluent. La negació (de la realitat) és la paraula clau. Molts d’oblits concatenats, com la naturalesa de la crisi, els ciutadans del país sobirà i la insostenibilitat de l'extractivisme econòmic. Per contra, atien una guerra ideològica que no compartiran bona part dels potencials visitants i clients. Per ventura, no fer cas a l’opinió de la gent i als mitjans sigui com el negoci de na Peix frit, que el venia a quatre i el comprava a sis.
