Opinió 08/06/2014

Botafoc i Son Blanc contra la ciutat d’Eivissa i Ciutadella de Menorca

Nofre Rullan
3 min

Feia estona que no arribava amb vaixell comercial a Ciutadella i a Vila d’Eivissa i aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de fer-ho. Quin desastre! L’arribada fins al cor d’ambdues ciutats amb les línies comercials fins fa dos dies era encara un dels majors actius del nostre patrimoni urbà que, mai més ben dit, acabam de tirar per la borda. Ens han malbaratat la tradicional connexió amb l’amputació del punt d’encontre de Ciutadella i Vila amb les altres ciutats i el seu violent empelt a Botafoc en el cas eivissenc i Son Blanc en el menorquí; com antuvi s’havia fet a Palma i, segons ens amenacen, ara també es vol fer a Maó.

El paisatge postmodern de les estacions marítimes amb calefacció i aire condicionat, escales i passarel·les d’acer inoxidable, barreres, esplanades d’asfalt, controls, etc. me l’esperava, me’l veia venir, tot i que no vull pensar en l’infern que seran aquests no-llocs a l’estiu. Sabia que em trobaria amb un entorn més proper al paisatge d’un aeroport que al d’una ciutat mitjana mediterrània. També sabia que no desembarcaria just a tocar dels bars i comerços de la Marina eivissenca o del Baixamar ciutadellenc, que no travessaria caminant els carrers comercials de Vila fins arribar a la plaça del Parc o a l’Alamera, ni pujaria l’escala del moll de Ciutadella que abans em connectava directament amb el centre neuràlgic de la ciutat. Sabia que, en arribar, hauria de començar a pensar en taxis o autobusos, quina peresa...

Tot això ja comptava que ho havíem perdut, ja sabia que les eslores elitistes i la plaga dels creuers ens estaven desposseint d’aquell patrimoni comú en benefici seu, ja sabia que s’expulsaven les línies comercials de tan privilegiada situació per als seus usuaris, no per fer lloc a les eslores populars de les llistes d’espera, sinó per donar cabuda als usuaris que pensen més en les embarcacions i els amarratges com a bé de canvi que no com a bé d’ús. Però encara ho vaig trobar pitjor, encara em van sorprendre més coses en les quals no hi havia pensat.

Més que el que vaig veure en arribar a Botafoc i a Son Blanc, el que em va afectar va ser el que no vaig veure. A Ciutadella ja no vaig veure com els ciutadellencs que passejaven cap a la torre de Sant Nicolau gaudien veient l’entrada del vaixell al seu port mentre saludaven amb el braç els que arribàvem, ni tampoc no vaig veure la imponent presència de l’Ajuntament sobre la murada. A Vila va ser encara pitjor, ens havíem quedat sense el majestuós espectacle de veure aparèixer Dalt Vila un cop superat “es Muro”, el dic d’Emili Pou de 1912. Nomes les línies de Formentera conserven el privilegi, tot i que ja s’ha anunciat que també els volen desposseir i desterrar a Botafoc.

Ni en Subirà ni en Català Roca haurien pogut fer les seves fotos i postals que tant han engrandit la imatge de la ciutat d’Eivissa. El drama és que qui pren aquest tipus de decisions portuàries no sap qui eren ni en Josep Maria Subirà i en Francesc Català Roca i si ho saben segur que ho volen oblidar; no hi ha res més atrevit que la ignorància...

stats