Immortalitat en temps de guerra
El món es dessagna per les ferides d’una geopolítica molt enverinada on cada vegada hi ha més violència, més morts i menys esperança. Els conflictes geopolítics seguen una vida darrera l’altra, com si la vida ja no tingués cap valor. Les guerres són tan terrorífiques, tan brutals, tan plenes de maldat, que viure pot arribar a fer més por que morir. Malgrat això, el que realment sorprèn de l’ésser humà és que, per damunt de tot, desitja viure. Anhela ser-hi abans que morir.
La humanitat mai no ha conviscut còmodament amb la mort, per això les diferents tradicions espirituals i religioses han creat els seus relats de consol col·lectiu. Al llarg de la història, davant el fet irremeiable de la mort, les religions monoteistes han ofert propostes de salvació. Ara, en l’era tecnològica, hi ha qui considera que la salvació no ve, ni s’ha d’esperar, de la divinitat, sinó del poder tecnològic. La fe en la tecnologia ha fet néixer un moviment, o una religió secular segons Tirosh-Samuelson, que sota el nom de transhumanisme predica que la finitud pot ser superada a través dels avenços tecnològics. Per a aquest corrent filosòfic emergent, les promeses de salvació es realitzen en aquest món i no en el més enllà. El paradís es fa realitat a la Terra.
El que proposa el transhumanisme és alliberar l’espècie humana dels seus límits, o les seves misèries, i transcendir el destí biològic. El seu relat sosté que amb l’aplicació de les noves tecnologies, entre elles l’enginyeria genètica i la intel·ligència artificial (IA), es podran eliminar els aspectes no desitjats de la condició humana com el sofriment, la malaltia, l’envelliment i, fins i tot, la mort. Aquest corrent condueix cap a una nova forma d’existència en què els problemes lligats a la biologia humana seran resolts sistemàticament per màquines, en un procés continu que originarà una espècie nova, radicalment diferent de la nostra. L’ésser nou, modificat i millorat tecnològicament, serà posthumà, perquè en perdre la seva condició mortal deixarà de ser humà.
Hi ha discrepàncies sobre si les idees transhumanistes són més o menys realitzables en un futur pròxim, però és cert que ara ja exerceixen una influència profunda i àmplia en la cultura i la societat contemporània. Les grans corporacions tecnològiques de Silicon Valley, que dominen el món, inverteixen milers de milions per aconseguir patents en productes i dispositius de IA que retardin l’envelliment. El desig d’immortalitat també és un negoci per als que sempre guanyen.
No es pot negar que el transhumanisme aflora en un terreny adobat per al seu èxit. Davant un context social buit d’utopies, de desgast de les religions tradicionals i d’un futur incert, la ciutadania opta per posar la seva esperança en el poder inèdit de la tecnologia. El món és així de complex: mentre una petita part de la humanitat confia en la immortalitat, una gran majoria lluita per sobreviure un dia més, ja sigui enmig dels bombardejos de Gaza, en la guerra d’Ucraïna o dins d’una barca a la deriva.
