Avui per avui (i pels de sempre)

No es pot governar com si no hi hagués un demà. Ni a cop de decrets llei. El 5 d’abril de l’any 2023 es va publicar la Llei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears. Una norma pionera a l’estat espanyol que integrà la perspectiva intergeneracional en les polítiques públiques. Va ser aprovada pel Parlament a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la primera en la història de les Illes que acaba convertida en llei i que va ser impulsada pel GOB i amb el suport de 12.000 signatures ciutadanes recollides en el desplegament de la campanya 'Avui per Demà'. L’arribada del PP en aliança amb Vox el mes de maig del mateix any al Govern va deixar l’aplicació d’aquesta llei en un limb. És clar que no hi havia gens d'interès a aplicar-la, però tampoc es varen atrevir a derogar-la. El que feren va ser, escapçar-li les ales amb el Decret llei de simplificació administrativa. 

El PP s’està convertint en un 'mestre' en la tergiversació del llenguatge. Amb l’excusa de la simplificació administrativa retallen els efectes de les lleis que no els interessen, impulsen una amnistia d’il·legalitats en sòl rústic sense precedents i es carreguen la Comissió Balear de Medi Ambient. I tot, a cop de decret llei. De la mateixa manera, amb l’excusa de la dramàtica situació de l’habitatge, impulsen una operació de desregulació urbanística per impulsar nova construcció, a preu limitat li diuen. Un eufemisme que s’assembla a “a preu protegit”, però que amaga un augment del lucre significatiu per a promotors i constructors.

Ambdues iniciatives estan dictades per unes polítiques clarament neoliberals i especulatives i instrumentalitzen un drama social perquè alguns puguin 'fer maig' i quedar contents: infractors, promotors i constructors.

Què hauria passat si la Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes s’apliqués? El projecte de llei que ara es tramitarà després de la convalidació parlamentària del decret llei aquest dimarts passat, que va congregar centenars de persones davant el Parlament –convocats per Federació d’Associació de Veïns de Palma, Palma XXI i el GOB– hauria hagut d’incorporar l’informe d’impacte intergeneracional. Això és un estudi específic que avalua com les decisions urbanístiques afecten el benestar de les generacions futures (qualitat de vida, accés a habitatge, zones verdes, mobilitat, etc.). Aquest informe de ben segur que hauria evidenciat els impactes negatius d’aquest despropòsit polític, com la pèrdua de zones verdes, l’increment de desigualtats socials o els riscos associats a la densificació dels entorns urbans. Per exemple, pel que fa al benestar ecològic de les generacions que vendran –que era un dels objectius de benestar que plantejava la llei– la reducció dràstica de zones verdes (pèrdues de fins a 90% en alguns casos) seria considerada contrària a l'objectiu de sostenibilitat ecològica de la llei. Ans al contrari, es demanaria preservar o augmentar els espais verds per garantir salut ambiental i resiliència urbana. Per altra banda i pel que fa als objectius de benestar social i econòmic, l'augment del preu de l'habitatge que suposa eliminar els HPP i canviar-los per HPL (un 30% més cars) i la manca de sòl per a equipaments socials derivada de la cessió de sòl públic a la iniciativa privada afecta directament el benestar social. El decret, tal com està plantejat, afavoreix l'especulació, fet que vulneraria l'objectiu d'equitat i justícia social que marca la nova llei. Davant la manca d’estudis ambientals i d’avaluació de riscos legals i socials, la Llei de benestar per a les generacions presents i futures exigiria aturar o reformular el decret aplicant el principi de precaució (no prendre decisions que puguin danyar de manera irreversible el futur). A més, la llei exigiria processos oberts i participatius, mentre que el decret llei es va tramitar amb zero participació i la llei no preveu millorar en absolut aquest aspecte. L’aplicació de la Llei de benestar per a les generacions presents i futures, obligaria a reobrir el debat públic i assegurar que les comunitats locals hi poguessin incidir de manera efectiva. Un tema totalment oblidat, la resiliència climàtica: l’increment de població sense una mobilitat sostenible ni més zones verdes incrementarà la vulnerabilitat climàtica. La política del PP és suïcida en aquest sentit, perquè va en direcció totalment oposada a la urgència que imposa l’emergència climàtica que aquest Govern continua ignorant de manera absoluta. De fet, en aquest sentit, seria urgent integrar mesures que reforcessin l’adaptació i la mitigació al canvi climàtic: reduir edificabilitat, crear corredors verds, promoure habitatges eficients energèticament, rehabilitació en lloc de nova construcció i polítiques urbanes enfocades a generar refugis climàtics dins una ciutat, i una illa, fortament afectada per l’augment de temperatura, l’estrès hídric i els fenòmens climàtics extrems que localment intensos i devastadors, es van convertint en una nova normalitat. 

En definitiva, aplicar la Llei de benestar hauria obligat a avaluar els impactes a llarg termini que les polítiques neoliberals del PP i Vox estan decidits a ignorar. La llei és i podria ser, si s'apliqués, una garantia per evitar aquestes polítiques psicòpates i suïcides que no fan més que pegar una coça cap endavant als problemes que enfrontem com a societat fent la bolla cada cop més grossa i fent més difícil redreçar el camí cap a la resiliència i la responsabilitat climàtica i intergeneracional. Avui són molts els territoris que ens demanen amb interès per la llei, Catalunya i les Canàries, entre d'altres. Mentrestant, el nostre Govern posa en evidència el seu menyspreu absolut per una llei sortida de la iniciativa popular i que, si s'apliqués, seria una eina social per evitar aquests despropòsits polítics i per garantir que els drames socials no s’utilitzen perversament per continuar enriquint i engreixant les dinàmiques que ens han abocat a aquest punt sense retorn que ens toca enfrontar.