Autènticament fals
La fotografia amb què s’il·lustrava la detenció d’uns quants raters que movien obres falses de Bacon és la pura negació de les facultats d’aquests detinguts. Dos carrabiners italians mostren l’obra i immediatament recordam la restauració de l’Ecce Homo a càrrec de l’octogenària senyora Cecilia Giménez, de Borja: en favor de la senyora s’ha de dir que només la movien la devoció i el voluntariat eclesial, tot i que després la cosa es va desviar una mica: o per doblers o per desig de notorietat, que tot compta. Ara bé, els raters que volien fer negoci amb els falsos Bacons no tenen cap altre atenuant que no sigui la seva incapacitat per exercir una professió per a la qual no han demostrat cap aptitud.
La història també pot ser interpretada com una demostració de la desigualtat abismal d’oportunitats. Si aquests amateurs haguessin pogut formar-se en acadèmies o tallers d’art, haurien treballat de molt altra manera les peces que pretenien col·locar. Per començar, no en tendrien en tan abundosa disposició –més de 500 Bacons, per Déu! Però és que res no ens recorda Bacon, sinó que ens mena directament a l’espant de la falsificació, com va passar a Palma amb l’exposició de la col·lecció de Paco Moré, que va cobrar per cedir a l’Ajuntament de la ciutat un munt d’obres falses de grans pintors. Aquell afer va contribuir, crec, al fracàs electoral dels socialistes de l’any 1991. I és que, entre les obres que proclamaven la seva bastardia, n’hi havia de Bracque, Picasso, Miró, Zurbarán i tot un il·lustre etcètera, els ossos dels quals veren atacat el seu ADN a la tomba.
La feina ben feta no té fronteres, diuen –no sé realment per què ho diuen–, i la mal feta no té futur. La dita la confirmen els falsificadors de més de 55 Bacons i, de l’altre costat, el milers de bons falsificadors que figuren amb nom de grans mestres als museus més importants del món. Com va dir Piqué després del 0-3, és el que hi ha.
Guillem Frontera és escriptor
