Com cada any, aquest 2 de maig se celebra la Jornada contra l'Assetjament Escolar, que ha de servir per conscienciar sobre la rellevància d'un problema que afecta nins, nines i adolescents, però que no per això és menor. De fet, les seves terribles conseqüències es prolonguen de vegades, per als qui el pateixen, durant anys o fins i tot dècades. I tanmateix, malgrat el gran esforç de sensibilització social que s'ha fet els darrers anys per part d'organismes públics i organitzacions no governamentals, es continua saldant massa vegades amb l'expressió menyspreada "són coses de nins".
Per evitar això, hem de començar per preguntar-nos de què parlam exactament quan parlam d'assetjament escolar o bullying. Ens referim a conductes negatives com insults, xantatges, amenaces, difusió de rumors nocius, petits robatoris, extorsions o agressions físiques entre menors d'edat en l'àmbit educatiu o a prop (a l'entrada o als trajectes entre la llar i el centre). Aquestes actuacions, a més, no succeeixen de manera puntual, sinó que són freqüents i es prolonguen en el temps.
Existeix també la possibilitat que el bullying es produeixi per mitjans telemàtics (enviant missatges amenaçants o insultants pel telèfon mòbil) o a les xarxes socials. Però sigui un o altre tipus d'assetjament, sempre hi ha diversos protagonistes: el nin o nina que és víctima de l'assetjament, el o els/les agressors/es i els que exerceixen com a espectadors/es. Cadascun d'ells juga un paper molt important a l'hora d'evitar o frenar l'assetjament escolar.
Des de la Fundació ANAR recordam una vegada més que ningú té dret a pegar, insultar, humiliar, ignorar, amenaçar, aïllar o difondre rumors sobre una altra persona. Que si ho estàs patint o assistint a una situació d'assetjament com a espectador o espectadora, has de contar-ho i demanar ajuda, bé a un adult (pares, professors, tutors, pediatres...), bé a través del chat.anar.org, bé a través del Telèfon de l'Assetjament Escolar, que gestiona ANAR: 900 018 018. És gratuït, confidencial, funciona 24 hores tots els dies de l'any i està atès per un equip professional de psicòlegs, treballadors socials i advocats.
També pots acudir a la fundació ANAR si ets tu l'agressor o agressora, perquè segurament necessitis ajuda per aprendre a relacionar-te de manera positiva amb els altres i amb tu mateix; per posar-te al lloc dels altres i preguntar-te com se sent la víctima quan l'assetges; per establir unes relacions sanes, que et facin feliç sense necessitat de fer mal o intimidar.
Siguis l'assetjador, la víctima o qui té coneixement de la situació d'assetjament, des de la Fundació ANAR podem atendre't, fer seguiment del cas i ajudar a resoldre la situació. Contar-ho no és ser acuseta: és ser solidari. No fer-ho és contribuir que l'agressor se senti més fort i més temut i continuï fent mal.
Els centres escolars tenen els recursos necessaris per frenar les situacions d'assetjament i estan obligats a intervenir-hi. Per la seva banda, els pares i mares han de saber què està passant perquè ells són els encarregats de vetllar pel benestar i protecció dels seus fills.
Ningú té per què patir vexació, discriminació o violència, i menys encara en les edats en què s'és més vulnerable. Ningú ha de permetre que passi. Aturem l'assetjament escolar. No són "coses de nins". No és un problema menor.
Necessites ajuda o coneixes algun cas no resolt? Tens altres problemes o altres assumptes que et preocupen? Crida al telèfon ANAR d'atenció a menors d'edat en risc: 116111.
Xisca Aguiló és responsable de la Delegació de la Fundació ANAR a les Illes Balears
