06/02/2021

Ases i cavalls o viceversa

2 min

La imatge que ens ha arribat del filòsof Antístenes ens fa pensar en un home savi en qui el coneixement de les debilitats humanes ha deixat una expressió d’amarga intrepidesa. Està enfadat amb una part del món i res no ens indica que hi vulgui pactar. Va néixer a Atenes el 445 aC i hi va morir el 365. Seguidor fidel de Sòcrates, no gaire amic de Plató, fou un dels iniciadors de l’escola cínica.

Adesiara faig com a excursions per les Vides dels filòsofs, de Diògenes Laerci (en edició d’Antoni Piqué Angordans), una pràctica que m’obsequia amb lectures entretingudes, 'ergo' profitoses. De manera que ara havia obert el llibre per la pàgina on comença la 'vida' d’Antístenes, i hi he trobat un paràgraf que, en temps d’eleccions, encara és més apropiat. Ho conta Diògenes Laerci: “(Antístenes) aconsellava als atenesos que per vot els ases fossin declarats cavalls; prenent-s’ho (els atenesos) com una ximpleria, explicà: ‘Doncs, per cert, alguns d’entre vosaltres essent uns ignorants esdevenen estrategs: només tenen el [??] de ser elegits per les mans alçades”.

Em sap greu que aquest filòsof compari els cavalls amb els ases i que, per afegitó, atribueixi a aquests darrers una clara inferioritat. No li ho retraurem gaire, entre altres coses perquè encara faltaven segles perquè Anselm Turmeda escrivís la Disputa de l’ase, on no es tracta d’assentar qui és més savi, el cavall o l’ase, ja que aquesta qüestió queda resolta sense problemes a favor del darrer, sinó aquest o el mateix Anselm. Perquè el torneig dialèctic el guanyi el frare, haurà de manejar-se en assumptes teològics. Però, en tot l’important, l’ase hi empatava.

Acceptem avui la premissa del filòsof grec: en període electoral, efectivament, tots els ases semblen haver-se declarat cavalls, i es proven a fer filigranades contorsions d’alta equitació (ignorant que la superior demostració de poder i de saber consisteix a ja no haver de demostrar res, perquè la més alta figura és la senzillesa en el pas). L’actual període electoral és espantós per la quantitat i qualitat dels ases (en mode ruc) entestats a presentar-se com a cavalls. Tanmateix, només dos o tres saben què és un cavall i què un ase, i, mentre els altres ofereixen un espectacle grotesc –sense cap gràcia–, ells/es miren d’aspergir una mica de sentit comú.

stats