OPINIÓ
Opinió 19/06/2020

Arribar a final de mes

3 min

Doctor en EconomiaNo volem retallades en educació ni en sanitat i necessitam inversions públiques en habitatge i en l’economia de les idees i el coneixement. Tampoc no volem més pujades d’impostos. En resum: els números no quadren.

Les Balears som un dels territoris d’Europa on hi ha major diferència entre allò que pagam en impostos i el que rebem via despesa i inversions públiques. La majoria dels impostos que pagam els recapta el govern central i aquest fa el repartiment entre les autonomies en funció del seu criteri: segons el Ministeri d’Economia, 1.500 milions d’euros recaptats cada any a Balears serveixen per finançar serveis públics a altres territoris. Altres experts afirmen que aquesta quantitat és del doble.

1.500 milions d’euros és pràcticament tot el pressupost que el Govern balear va dedicar el 2014 –el darrer any que es varen publicar les dades sobre la balança fiscal– a sanitat i educació. La conseqüència de destinar els recursos propis a finançar altres autonomies és que aquí tenim una menor inversió pública en educació, habitatge social o en innovació i recerca. Conseqüència? Som el territori de l’Estat on més ha disminuït la renda dels habitants en les darreres dècades.

Disminuir les diferències econòmiques entre territoris és un objectiu admirable. Alemanya és solidària amb la resta d’Europa: aporta el 0,4% del seu PIB per aconseguir-ho. La regió de Flandes contribueix a la resta de Bèlgica amb un 4% del seu PIB. Els balears som 25 vegades més solidaris que els alemanys o el triple que els belgues de Flandes: el nostre sistema de finançament és un dels pitjors.

No obstant això, s’ha avançat més del que sembla: s’ha progressat en el reconeixement de la importància del problema. El 1993, el PSM va iniciar una campanya per denunciar aquest dèficit fiscal i va rebre crítiques de pertot. Avui, en canvi, hi ha un ampli consens: la manca de finançament és una dels principals dificultats de l’economia balear. La majoria de partits i sindicats ho denuncien, les associacions empresarials organitzen debats sobre el tema i se’n parla sovint a la premsa. En definitiva: és una qüestió cada vegada més compartida per tothom, més transversal.

És possible tenir un millor finançament? Els canvis polítics s’aconsegueixen quan els ciutadans els exigim. Si hi ha pressió ciutadana, els governs reaccionen. Són lents, però acaben responent. Andalusia va aconseguir ser declarada Comunitat Històrica (és a dir, tenir les mateixes competències que el País Basc o Catalunya) gràcies a una gran pressió popular a les urnes i als carrers. L’any 2002, l’illa de Malta començava les negociacions per entrar a la UE sense gaire força: és el segon país més petit d’Europa. En canvi, varen aconseguir unes excepcions molt importants per entrar-hi (per exemple, la limitació a la compra de cases a l’illa per part dels estrangers). La clau fou que una part important de la població desconfiava de l’adhesió Europa i això va servir als maltesos com a eina per negociar i aconseguir, així, millors condicions d’entrada. A Balears, 100.000 persones es varen manifestar amb una camiseta de color verd a favor de l’educació pública i en català. Aquesta gran pressió social va aconseguir aturar el projecte del TIL.

El concert econòmic és el sistema que s’aplica amb èxit al País Basc i Navarra: aquests governs recapten els impostos als seus habitants i decideixen en què els gasten. A més, una part de la recaptació serveix per contribuir a altres zones de l’Estat. Quan els territoris recapten i gestionen els seus impostos, utilitzen millor els recursos. Quan un govern és responsable dels seus ingressos i despeses, no malbarata: fa una millor gestió dels serveis públics. Els exemples de la UE i els Estats Units mostren que, amb major grau de descentralització, més creixement econòmic. A major grau d'autonomia, millor gestió es fa. En canvi, després de 40 anys d’aplicar el sistema de finançament autonòmic espanyol (inversions a regions fetes sense cap tipus de criteri econòmic), no s’ha aconseguit el desitjat objectiu de reduir les diferències entre territoris, segons les dades del Banc d’Espanya.

Amb la crisi econòmica que ara comença, els recursos públics seran més insuficients que mai. A Balears, el consens que existeix sobre la manca de finançament ha d’evolucionar cap a la demanda d’un sistema de concert econòmic. És ingenu pensar que es pot aconseguir un model de finançament com el que té el País Basc? Si a Balears s’aplicàs aquest sistema, la resta d’autonomies veurien reduït el seu finançament només un 2%. En canvi, el nostre s’incrementaria més d’un 50%. És una lluita que val la pena.

Si hi una demanda de la societat persistent i amb força, s’acaba guanyant.

stats