Cada vegada que el molt inoperant govern de Marga Prohens necessita aprovar alguna cosa, ha de satisfer el corresponent preu polític que li imposen els seus socis, o més aviat amos, de Vox (per cert, ja ha felicitat la presidenta els escriptors Biel Mesquida, Carles Rebassa i Josep Ramon Cerdà? En menys d'una setmana han obtingut, respectivament, el premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el premi Sant Jordi i el premi Àngel Guimerà d'escriptura dramàtica, tres guardons eminents de la nostra literatura, que evidentment és la literatura catalana). En aquesta ocasió, el PP es proposa aprovar un paquet de mesures fiscals amb reduccions d'impostos (per descomptat, la dreta sempre redueix impostos a canvi de carregar-se els serveis públics) per afavorir, segons ells, la compra d'habitatge. A canvi, Vox els imposa “recuperar” (és una recuperació que procedeix directament del franquisme) els topònims de les Balears en castellà. El PP acota el cap, com sempre, i s'avé al que Vox disposi. Escriure els topònims de les Balears en castellà no és tan sols una aberració des del punt de vista filològic: és una humiliació, una senya del derecho de conquista amb què la gent de Vox consideren que han de tractar els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Igual que els catalans, per cert, i igual que els valencians. Si algú té clara l'existència dels Països Catalans, són els ultranacionalistes espanyols. Per destruir-los, naturalment.
La sensació (l'evidència) és que el PP de les Balears ha entregat per complet la seva voluntat a Vox (no escrivim ‘a l'extrema dreta de Vox’ perquè en aquesta extrema dreta, a força de submissió als dictats del partit d'Abascal, s'hi troba també el PP). Causa un cert rubor que un partit com el PP, que té una història tan llarga com a força de govern i com a referent de la dreta mallorquina es trobi tan irremissiblement desvalgut davant d'una colla d'ignorants i de primaris com els personatges que representen Vox al Parlament de les Balears, però aquesta és la situació. Quan des de Vox demanen al PP que pegui un bot, l'únic que responen Prohens, Sagreras, Costa i companyia és: de quina altura voleu que botem?
Ara són els topònims, com la setmana passada va ser la llei de memòria democràtica i en altres votacions han estat el català a la sanitat pública, el model d'escola pública, la quantitat de llibres en català que hi ha o deixa d'haver-hi a les biblioteques públiques de Palma o les lleis de protecció del territori. Les exigències de Vox al PP de Mallorca són sempre ideològiques, identitàries i es basen en tres odis: odi a tot el que és públic, odi als mallorquins i odi a la llengua catalana. Són tres odis antics, arrelats, furibunds, rabiosos. El programa polític de Vox per als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers és fer-los espanyols, és a dir, indistingibles dels ciutadans de qualsevol altra comunitat autònoma espanyola. Per a això, és imprescindible posar fi a la llengua catalana, una obsessió del nacionalisme espanyol que té segles d'història. Pel que fa a la destrucció dels serveis públics, va de sèrie dins el paquet ideològic de les mal anomenades noves dretes.
Vox simplement vol esborrar-nos del mapa, i Prohens i el PP s'hi avenen sense posar-hi gens ni mica de resistència. La seva feina és executar allò que manen des de Madrid, i mirar de proveir diners fàcils per als seus. Atesa la correlació de forces parlamentàries, per aconseguir-ho, no tenen cap inconvenient a vendre els ciutadans d'aquestes illes a una gent que ens odia amb totes les seves forces.
