Ara, cap al finançament singular
La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.
Malgrat els retards i el compliment parcial, s'observen avenços en aquests acords econòmics, que tenen un impacte directe en la ciutadania i contribueixen a enfortir l’autogovern de la Generalitat. En relació amb la quitança del FLA, s’han plantejat diverses reflexions, a les quals m’agradaria afegir les següents dades i valoracions:
1. Que la Generalitat deixi de ser titular de 17.104 milions d’euros de deute permet millorar immediatament les seves mètriques de solvència. No és una qüestió menor, ja que garantir una bona solvència financera –és a dir, la capacitat de complir amb els pagaments a proveïdors i creditors– és un objectiu fonamental en la gestió econòmica de qualsevol institució o empresa.
El principal finançador de la Generalitat, a part del FLA, és el Banc Europeu d’Inversions (BEI). Tot i que no sempre ha estat així, operacions destacades signades els darrers anys per finançar inversions en infraestructures hídriques, habitatge social i recerca han consolidat el BEI com a principal creditor. Una millora en la solvència i qualitat creditícia permetrà a la Generalitat accedir a condicions de finançament més avantatjoses, tant en preu com en terminis, també amb el BEI. A més, la cancel·lació del deute reforça la seva posició per tornar als mercats i millora la qualificació de l’Institut Català de Finances (ICF).
2. L'estalvi d'interessos per la cancel·lació s'ha estimat en uns 250 milions d'euros anuals, i en l’acumulat uns 1.500 milions d’euros d’estalvi. Tot i que pot semblar una xifra menor en relació amb el pressupost de la Generalitat, 250 milions anuals ben gestionats poden tenir un impacte significatiu –per exemple, representen la meitat del pressupost de Cultura.
A més, l'estalvi en interessos no es limita a aquesta quantitat. Un endeutament menor i una solvència millor permetran accedir a condicions de finançament més avantatjoses per als 29.000 milions d’euros de deute no vinculat al FLA.
3. La reducció d’ingressos per a l’Estat, a causa de la disminució dels pagaments d’interessos des de Catalunya i altres comunitats autònomes, haurà de ser absorbida pel pressupost de l’administració central. Aquest pressupost ha crescut més del doble que el de les comunitats autònomes en l’última dècada, cosa que indica que disposa d’un marge suficient per assumir aquest ajust.
Això significa que l’Estat no podrà reduir (i caldrà estar alerta) les transferències que el model de finançament estableix per a Catalunya i altres comunitats autònomes, ni tampoc afectar les inversions, que haurien de continuar creixent a un ritme com a mínim similar al dels darrers anys si l’economia es manté estable. En definitiva, aquesta mesura suposa més recursos per a les competències autonòmiques, moltes d’elles vinculades a l’estat del benestar.
4. S’ha debatut molt quines comunitats autònomes surten més o menys beneficiades amb aquesta quitança o mutualització del deute. Una bona manera d’analitzar-ho és mitjançant la condonació per habitant (segons la població real, no l'ajustada), que de mitjana a tot l’Estat se situa en 1.885 €.
A partir d’aquesta referència, es poden identificar els territoris amb un alliberament de deute per càpita superior o inferior a la mitjana. Cinc comunitats estan per sobre: Castella-la Manxa (2.358 € per habitant), Catalunya (2.228 €), Andalusia (2.223 €), Múrcia (2.215 €) i València (2.213 €). A l’altre extrem, Madrid és la comunitat amb una condonació més baixa, amb 1.303 € per habitant.
En conjunt, aquesta mesura proporcionarà un cert alleujament pressupostari a la Generalitat, però representa només una petita correcció dins d’una gran acumulació de greuges. Ara bé, és una correcció positiva per a Catalunya. ¿O és que preferim continuar sent titulars de 17.104 milions d’euros de deute, seguir pagant més de 200 milions anuals a l’Estat durant dècades, tenir condicions de finançament pitjors amb altres creditors i poc marge per estructurar noves inversions a futur?
A partir d’aquí, caldria centrar tots els esforços i pressions en la implementació de l’acord per a un finançament just i singular. Recordem que el compromís és que l'ATC assumeixi, l'any vinent, la gestió de la campanya de l'IRPF. Cada setmana fins a finals d’any serà crucial, i aquests primers mesos són decisius per dissenyar un pla de treball adequat i garantir el compliment de fites tècniques i legislatives molt complexes. Concretament, caldria avançar en tres direccions de manera paral·lela: conceptual, normativa i operativa. Seria ideal poder fer públic un calendari per garantir-ne un bon seguiment.
