Aquestes illes estan fortament saturades
El president de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), Javier Vich, convençut que la millor defensa és un millor atac, ha volgut avançar-se enguany al debat sobre la massificació turística a les Balears i, en comptes d’esperar a rebre crítiques, ha tret ell mateix el tema a la palestra. Per negar-lo, això sí. A la ITB de Berlín, envoltat dels operadors turístics alemanys, Vich va realitzar un exercici de negacionisme apassionat a propòsit de Mallorca, per afirmar que “no és una destinació ni massificada ni saturada ni col·lapsada”. Va dir també que sostenir el contrari és “rotundament fals”, i que si de cas “tenim determinats llocs a Mallorca i determinats carrers, per no dir quatre carrers de Palma, que tenen una gran afluència turística, a causa que som una destinació turística”. És a dir, que les més de vint mil persones que ens vam manifestar el 21 de juliol passat a Palma, justament contra la saturació turística, som uns mentiders. Segons la patronal hotelera, això de la massificació no passa de ser una sensació que vostè té, manies, i se les pot llevar evitant quatre carrers de Palma en determinades hores durant l’estiu.
Les declaracions de Javier Vich tenen el problema de situar-se fora de la realitat. Són, a més, inacceptables per als ciutadans que han d’aguantar les conseqüències de la sobreexplotació turística de Mallorca en particular i de les Balears en general. No només durant la temporada turística, sinó durant tot l’any, perquè les dificultats d’accés a l’habitatge, l’especulació urbanística i immobiliària, la precarietat laboral, la desigualtat social, l’abandonament prematur dels estudis i altres problemes greus derivats directament de l’excessiva dependència del turisme no són fets puntuals d’uns dies a l’any a quatre carrers de Palma, sinó que afecten de manera estructural i permanent tota la societat mallorquina i balear. Es notava que les paraules de Vich eren fruit de l’apassionament i d’una certa desesperació (només de pensar en noves protestes com les de l’any passat els venen sufocacions), però van ser tan desencertades que el Govern balear, a través del conseller Costa i de la presidenta Prohens, va haver de sortir a matisar-les. No gaire, tampoc. Costa va advertir que la posició de l’Executiu “no ha canviat” (però quina és la posició?) i Prohens va aventurar que “si arriben més turistes, però més repartits, estarem en el rumb correcte”. Són maneres de no dir res per no fer res, com ha succeït amb la cèlebre Mesa del pacte social i polític per la sostenibilitat.
La realitat és que, tot just fa dos mesos, la guia turística americana Fodor’s, de referència arreu del món, desaconsellava als seus lectors viatjar a Mallorca (també a Barcelona, les Canàries i Venècia, tres destinacions que la publicació ha incorporat a la seva No List, una llista de llocs a evitar) a causa precisament de la massificació, la saturació i el col·lapse. Sobre Mallorca, en particular, els editors de Fodor’s van escriure textualment això: “Mallorca és una destinació d’una popularitat insostenible, un d’aquests llocs turístics col·lapsats sota el pes de la seva pròpia prominència”. Afegien també: “Els governs tendeixen a prioritzar les experiències dels visitants per damunt del benestar dels residents locals”. I remataven: “Recórrer ciutats estibades de turistes és frustrant, fer turisme a pobles on els residents lamenten la teva presència és pertorbador i deambular per uns espais naturals plagats de fems és depriment”. Ressenyes com aquesta només confirmen l’esgotament del model turístic de les Balears i els hotelers farien bé de començar a pensar què hi poden aportar en positiu, en comptes de fer el ridícul negant el que és una evidència per al món sencer.
