Allò de fer veure que el discurs del rei és genuí
BarcelonaLa veritable màgia de Nadal no són els Reis, sinó el rei. És a dir, tota la parafernàlia que munten polítics i part de la classe periodística per mantenir la il·lusió que aquells deu minuts televisats del cap d'estat espanyol són expressió genuïna del monarca i no el resultat de tot un mes de correus creuats entre la Zarzuela i la Moncloa. Si Felip VI no inaugura una fira del bestiar a Almendralejo sense remetre abans el seu discurs al govern espanyol, podem imaginar l'escrutini a què se sotmet el seu discurs nadalenc. I, tanmateix, alguns diaris –de totes les confessions– s'esforcen en tocar el violí. Només així s'explica que dos diaris de tendència oposada com són l'Abc i El Periódico de España coincideixin en la interpretació felipesca: "Treva entre PP i PSOE per lloar la defensa constitucional del rei" i "PSOE i PP es donen treva per lloar l’avís del rei davant la crisi institucional", respectivament.
La Razón és qui fabula de manera màxima: "El discurs de Felip VI trenca l’eix ideològic de Sánchez", titulen en portada, amb la tremolosa excitació de l'infant que escriu la carta als Reis. El pacte estatal de socialistes i populars és com la Play dels regals que voldrien satisfets, així que reforcen el desig amb el subtítol: "El PSOE s'arrenglera amb PP, Cs i Vox, en el seu suport al missatge de Nadal, mentre els seus socis i aliats el censuren". És entendridor com diuen que és el PSOE qui "s'arrenglera", tenint en compte que, dels quatre partits esmentats, només ell ha tingut veu sobre el discurs. Més exacte seria dir que la triple dreta valida un discurs refrendat pel PSOE. I, sobre la trencadissa, no cal gaire perspicàcia política per assumir que els socis de Sánchez s'han desmarcat aquest diumenge de les paraules de Felip VI, a l'espera de tornar a exercir de crossa parlamentària aquest dilluns i per a la resta de la legislatura.
