Així llueix l'autocràcia

Des que Donald Trump va ser escollit novament, he temut un escenari més que qualsevol altre: que ordenés a l'exèrcit actuar contra la gent que protesta per les deportacions massives, cosa que conduiria els Estats Units cap a la llei marcial. Tot i això, fins i tot en les meves idees més desgavellades, pensava que necessitaria més pretextos per treure soldats als carrers d'una ciutat nord-americana –en contra dels desitjos de la seva alcaldessa i el seu governador– que el que han suposat les protestes relativament petites que van esclatar a Los Angeles la setmana passada.

En el context postrealitat en què vivim, resulta que el president no necessitava esperar que es produís una crisi per llançar una repressió autoritària. Pot, simplement, inventar-se'n una.

És cert que algunes de les persones que protestaven contra les batudes del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) a Los Angeles han estat violentes; diumenge van detenir un home per llançar presumptament un còctel Molotov contra un agent de policia. Aquesta violència s'ha de condemnar perquè és immoral i perquè és tremendament contraproduent; cada cotxe de policia en flames o cada aparador destrossat és un regal per al govern.

Però la idea que Trump necessitava enviar soldats als carrers perquè els aldarulls s'estaven descontrolant és pura fantasia. “Avui, les manifestacions a tota la ciutat de Los Angeles han estat pacífiques i elogiem els que han exercit responsablement els seus drets emparats per la Primera Esmena”, deia un comunicat emès pel Departament de Policia de Los Angeles dissabte a la nit. Va ser el mateix dia que Trump va desautoritzar el governador Gavin Newsom i va federalitzar la Guàrdia Nacional de Califòrnia, en virtut d'una llei poques vegades utilitzada per fer front a una “rebel·lió o perill de rebel·lió contra l'autoritat del govern dels Estats Units”.

Després, dilluns, amb milers de soldats de la Guàrdia Nacional ja desplegats a la ciutat, el govern va dir que també enviaria 700 marines. La policia de Los Angeles no sembla voler-los aquí. El cap de la policia, Jim McDonnell, va dir: “L'arribada de forces militars federals a Los Angeles –sense una coordinació clara– suposa un important repte logístic i operatiu per als que estem encarregats de salvaguardar aquesta ciutat”. Però, per a Trump, salvaguardar la ciutat no ha estat mai l'objectiu.

És important entendre que, per a aquest govern, les protestes no necessiten ser violentes per ser considerades un aixecament il·legítim. El memoràndum presidencial pel qual es va cridar la Guàrdia Nacional es refereix a actes violents i a qualsevol protesta que “inhibeixi” el compliment de la llei. Això sembla incloure les manifestacions pacífiques. Al maig, per exemple, agents federals armats van irrompre en dos populars restaurants italians de San Diego a la recerca de treballadors indocumentats; van emmanillar membres del personal i van detenir quatre persones. Mentre ho feien, una multitud indignada es va congregar fora, corejant “vergonya” i impedint durant un temps que els agents marxessin. En virtut de l'ordre de Trump, els militars podrien atacar aquestes persones com a insurrectes.

El govern té motius per voler intimidar els que puguin participar en la desobediència civil. Les protestes violentes juguen a favor seu; les pacífiques amenacen l'absurda narrativa que intenta imposar. N'hi ha prou amb observar com de lluny està arribant per silenciar David Huerta, president del Sindicat Internacional d'Empleats de Serveis de Califòrnia. La setmana passada, Huerta va ser detingut després d'asseure's en una vorera i bloquejar una entrada mentre protestava contra una batuda d'immigració en una oficina de Los Angeles. Mentre el detenien, el van tirar a terra, cosa que va provocar que l'haguessin d'hospitalitzar. Dilluns, el Departament de Justícia el va acusar de “conspiració per obstaculitzar un agent”, un delicte greu que comporta una pena màxima de sis anys de presó.

Trump també va demanar dilluns la detenció del governador Gavin Newsom. Si veiéssim tot això en qualsevol altre país —soldats enviats per aixafar la dissidència, dirigents sindicals detinguts, polítics de l'oposició amenaçats— quedaria clar que l'autocràcia ha arribat. La qüestió, ara, és si es pot incitar a respondre els nord-americans que odien la tirania.

Molta gent ha especulat que l'enfrontament a Los Angeles jugarà a favor de Trump, perquè li permetrà erigir-se en un paladí de la llei i l'ordre que fa passar per l'adreçador les torbes criminals. Potser tenen raó. Trump és un mestre demagog amb un do per crear les escenes de conflicte que anhelen els seus partidaris. Ara sabem que el personatge televisiu Dr. Phil era sobre el terreny amb l'ICE durant les batudes que van desencadenar els disturbis de Los Angeles, filmant un especial per a l'horari estel·lar. El govern sembla voler un espectacle.

Tot i això, l'opinió pública no ha acabat de definir-se, per la qual cosa és important que tothom que tingui una plataforma —polítics, veterans, líders culturals i religiosos— denunciï l'extralimitació autoritària del govern. Funcionaris del govern com Stephen Miller estan promovent la idea que Los Angeles és “territori ocupat”, per les banderes estrangeres que porten alguns manifestants. Els nord-americans que encara tenen esperança en la democràcia haurien de dir, tan fort i tan sovint com puguin, que es tracta d'una mentida tan estúpida que és insultant que la facin servir per justificar una presa de poder dictatorial.

Sí, els Estats Units han donat un tomb a la dreta des del primer mandat de Trump, i ara pot sortir-se'n amb abusos que aleshores haurien provocat una indignació massiva. Molts demòcrates, esgotats per la reacció contra el moviment Black Lives Matter i la immigració il·legal a gran escala, preferirien no lluitar pels tumults a Los Angeles. Però no es pot eludir que un president desplegui l'exèrcit basant-se en falsedats ridícules sobre una invasió estrangera. És difícil pensar en un senyal més clar per indicar que ens trobem en el camí cap a la dictadura.

Espero desesperadament que l'intent de Trump de sufocar les protestes acabi alimentant-les. Potser qui vol viure en un país lliure tingui por, però no s'ha d'acovardir.

Copyright The New York Times