14/05/2022

Agitats i remoguts

3 min
Agitats i remoguts

El pobre James, parlo òbviament de Bond -James Bond-, hauria passat també una mala setmana. L’actualitat no està agitada sinó intensament remoguda, com el pitjor Dry Martini.

A Pedro Sánchez se li ha complicat la vida més del que es pensava amb el cas Pegasus i, si de moment ha salvat la ministra de Defensa, la coalició amb Unides Podem no passa dia sense una forta contradicció pública.

Lideratge deslluït

A Sánchez se li està apagant l’estrella amb la inflació, el soroll dins de l’executiu, els problemes amb ERC i, sobretot, amb l’emergència d’un PP menys irritable en les formes i menys erràtic en el fons. De fet, aquesta setmana la llei de seguretat nacional del PSOE ha superat un primer escull gràcies al suport del PP, Ciutadans i Vox i amb l’oposició de la majoria de la investidura.

El distanciament del PSOE d’ERC i l’aproximació a altres fórmules parlamentàries fa mesos que es percebia al Congrés. Amb els pressupostos aprovats i, sobretot, llestos per poder ser prorrogats, la utilitat dels republicans a les Corts va de baixa. Amb la crisi de l’espionatge del CNI amb Pegasus als independentistes i amb la taula de negociació sense resultats tangibles, les estratègies de cara a les eleccions municipals a Catalunya i a les autonòmiques andaluses passen per posar-se a distància mútuament.

Preparant la tornada del rei

Tampoc el proper retorn del rei emèrit serà una píndola fàcil d’empassar per als seus socis, amb un PSOE convertit en el principal valedor de la monarquia sense que hagi fet reformes profundes. El que havia de ser una llei de la Corona que limités la inviolabilitat del rei s’ha quedat en algunes mesures cosmètiques sobre transparència, i el retorn del pare del monarca fa mesos que es prepara. Ha començat ja una intensa campanya dels cortesans mediàtics i d’alguns empresaris fans del “campechano ” per recuperar la imatge i la respectabilitat de Joan Carles I i oblidar les comissions, els impostos evadits, les relacions amb les satrapies del Golf i les històries del sainet sentimental que van sortir a la llum amb l’escàndol de la senyora Larsen, que es va negar a fer de boc expiatori.

La llengua i els socis

A Catalunya, el govern d’ERC i Junts viu una sòlida mala salut de ferro tot i que fonts molt properes al Govern asseguren que es “treballen tots els escenaris”. ERC ha de decidir sobre el pacte lingüístic i la situació de la presidenta del Parlament quan intervinguin els tribunals i, a més, els dos socis hauran de competir electoralment ben aviat a cada municipi i cada diputació.

Acord lingüístic

Que Junts s’hagi despenjat del pacte pel català a l’escola és un trencament històric. Sempre el catalanisme havia tingut una eina d’integració i cohesió social a través del català.

El TC va disparar a la línia de flotació de l’escola en català amb la sentència de l’Estatut del 2010 i el TSJC ha concretat el desafiament, però és responsabilitat de la política arribar a consensos sense autoenganyar-se en la interpretació de la realitat i protegint els centres educatius i els seus claustres. El portaveu, Josep Rius, ha anunciat que presentarà una proposta, però la retirada de l’acord firmat al Parlament no és una bona notícia per a la seva credibilitat negociadora.

Matrimoni de conveniència

Les aigües estan agitades a Junts malgrat l’acord entre Jordi Turull i Laura Borràs per ser, respectivament, secretari general i presidenta del partit i no oposar candidatures en el proper congrés. L’espai de l’independentisme hereu dels liberals i conservadors de Convergència ha evitat l’enfrontament intern donant a Laura Borràs el protagonisme polític. No hi haurà xoc i el lideratge comunicatiu de Borràs i la capacitat de fer partit de Turull sumaran esforços. Però l’acord no resol les tensions internes de fons, amb visions estratègiques oposades que divideixen el partit entre els més pragmàtics i els més verbalment abrandats.

En paraules d’un membre de Junts: Turull ha “dilapidat l’esforç de contenció d’una manera de fer que es pot qualificar de prepolítica en infinitat de temes”.

Tot i els murmuris interns, Laura Borràs arriba amb el seu equip al lideratge del partit, amb la seva poderosa capacitat de comunicació i la seva determinació intactes. En millor posició per fer front a la tempesta judicial i tensionar la relació amb ERC. Tensionar sense trencar? Com és habitual entre els dos socis, la sang no arribarà al riu, i en paraules d’un membre de Junts: “Com a molt trencarem el pacte de la Diputació per marcar perfil”.

Setmana agitada, remoguda i que portarà ressaca.