TRIBUNA OBERTA

Teletreballar sense regalar les dades personals d’alumnes i de docents

Llegesc a l’ Heraldo de Aragón que a un professor de Saragossa li ha arribat una factura de telèfon de 900 € després de fer servir una eina gratuïta de videoconferència per fer classe. En el seu cas, Google Meet es va connectar amb els seus alumnes per trucades internacionals.

És un cas extrem però que ens recorda com, arran del confinament i el teletreball, milers de docents s’han iniciat en l’ús d’eines tecnològiques sense pràcticament formació ni reflexió.

Si ens demanam quin és el criteri amb què es trien aquestes ferramentes, a parer meu, en la majoria de casos es té en compte la gratuïtat, la popularitat i la seva facilitat d’ús.

Escolt Vicent Marzà, conseller d’Educació, explicar en seu parlamentària com, segons Data Ethics, el País Valencià és l’única regió d’Europa que garanteix als estudiants de l’escola pública la privacitat a través de plataformes i eines de programari obert. També es xerra de plataformes que no garanteixen un correcte tracte en el tràfic i la privacitat de la informació, del dret a la intimitat dels nostres alumnes i de la possibilitat de l’ús de les dades personals de l’alumnat per part de multinacionals que fan negoci amb aquestes.

A les Illes Balears, aquest criteri que vincula l’ètica amb la pràctica educativa ha passat totalment desapercebut quan el professorat, estret per la immediatesa –i per la manca de certs coneixements–, es posa a utilitzar serveis com Google Meet, Google Classroom o sistemes operatius com el Chrome OS. És cert que en molts casos es pot al·legar ignorància, però qui no pot fer servir aquest pretext és l’administració educativa.

Faré un aclariment per a qui li vingui de nou aquest tema. A tothom ens ha passat que després d’haver fet una cerca a Google d’un llibre o d’una bicicleta, se’ns mostren anuncis d’aquest producte o d’altres de semblants quan llegim un diari digital. Això no és casualitat. Si marques com Google o Facebook estan entre les set més valuoses del món, no és pels serveis gratuïts que t’ofereixen. Les seves plataformes no són el producte, sinó que ho ets tu i les teves dades que vendran a tercers generant un sucós negoci que les ha catapultat al cim del top ten de les marques. A que així s’entén millor l'aparició d’anuncis personalitzats?

Permetre que empreses com aquestes espiïn els interessos, gustos, costums i relacions d’alumnes durant el seu temps d’estudi o docents durant el seu temps de treball, ben mirat, hauria de ser inaudit, però la realitat és una altra.

La urgència amb què s’ha hagut de respondre a la crisi polièdrica provocada per la pandèmia del covid-19 ha fet que tothom hagi actuat com millor ha pogut. Però en educació, la improvisada desescalada necessàriament s’ha de transformar en un programa pensat per donar la millor resposta al moment. Al cavall desbocat se li han d’agafar les regnes. Això mateix s’ha de fer amb l’educació en línia i el teletreball. Aquest programa ha de rompre la inèrcia en què estam ficats i tenir un fort contingut de formació en l’ús de les tecnologies educatives per a docents, estudiants i famílies, però també ha d’anar una passa més enllà amb la creació de recursos propis per l’educació pública. Avui, el codi obert posa a disposició de la comunitat tota mena de programari de gran qualitat per resoldre tota classe de necessitats: plataformes educatives, eines per compartir fitxers com a Drive, eines d’oficina col·laborativa, videoconferències i videotrucades, sistemes operatius... Tot un bé comú amb llicències lliures que són gratuïtes. El que realment falta és un lloc propi on implementar-los i un equip de persones que s’encarregui d’això.

Queda un mes per acabar el curs, dos mesos d’estiu i al setembre començarà un nou curs que tampoc no sabem com serà. Es plantegen diferents escenaris i crec que l’educació en línia continua ben present en la majoria. No s’hauria de perdre ni un minut més perquè des de la Conselleria d’Educació es posassin en marxa uns servidors on instal·lar totes aquestes eines que necessita la comunitat educativa per poder treballar en línia sense comprometre la privacitat de l’alumnat i dels docents.

A més, de retruc, això també ajudaria a diversificar l’economia, una proposta que sovint sentim però que mai es concreta. La pandèmia i el confinament ens han tornat a recordar que no es poden jugar totes les cartes al monocultiu turístic. La creació i el manteniment de servidors propis per a la comunitat educativa amb els seus serveis han de ser part d’una economia més plural -creant nous llocs de feina- i han d’ajudar a recuperar sobiranies, en aquest cas en els àmbits tecnològic i educatiu.

Volem autonomia pedagògica? L’hem de crear. Però autonomia en tots els sentits.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF