OPINIÓ

Què vol aquesta gent de Vox?

El partit d’extrema dreta Vox ha sol·licitat, per via parlamentària, poder visitar una cinquantena de centres escolars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per comprovar –diuen ells– “què passa amb la imposició del català” i “l’adoctrinament a través de la immersió lingüística”. L’objectiu –justifica el seu líder, Jorge Campos– és impedir la politització a les aules. Però què vol realment aquesta gent?

Abans de res cal deixar clar que el dret que atorga el Reglament del Parlament de les Illes Balears (article 15.5) als diputats i diputades no és un ‘dret d’inspecció’ sinó un ‘dret de garantia per a poder exercir el control al Govern’. I els professors no som Govern, i per tant no som objecte de cap control o inspecció per part de Vox. No és funció del Parlament i dels grups parlamentaris controlar els treballadors públics i el compliment dels seus deures en l’exercici professional. Aquesta tasca és una responsabilitat del Govern i de l’estructura organitzativa interna (d’equips directius i inspectors) de la conselleria corresponent que, tanmateix, es deu al compliment de les lleis i les normes que les desenvolupen. Quines lleis? Doncs tant les lleis orgàniques, aprovades per les Corts Generals (com per exemple la LOMQE o l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears), com les lleis aprovades pel Parlament de les Illes Balears (com per exemple la Llei de Funció Pública o la Llei de Consells Escolars). Per cert, la carta magna del nostre autogovern –l’Estatut– diu, a l’article 35, que “La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana” i que “normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”. Ah, i diu també que “La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears”, no Vox.

En resum, Vox hauria de saber que els docents no desenvolupam la nostra tasca d’acord amb ordres polítiques de cap govern, sinó a partir de les lleis que aproven els parlaments, i les normes que aproven els governs –central i autonòmic– en el desenvolupament d’aquelles lleis. I, sobretot, exercim la nostra tasca des d’un criteri de professionalitat i de compromís ètic amb la societat i els alumnes i famílies que ens han confiat aquesta tasca.

En aquest sentit, Vox pot demanar al Govern i a la seva Conselleria d’Educació tota la informació que vulgui sobre els centres escolars i l’activitat del servei d’inspecció, sempre respectant la confidencialitat i privacitat de determinada informació i respectant la llibertat de càtedra dels docents. Pot presentar i esmenar lleis, pot participar i al·legar contra les normes (decrets, ordres, directrius) que fa el Govern, pot fer preguntes escrites i sol·licitar tota la documentació que vulgui a la Conselleria d’Educació, pot fer preguntes orals al Govern en seu parlamentària i, segons l’article 15.5. del Reglament, pot també “visitar dependències públiques del Govern”. Però aquesta visita als centres ha d’estar justificada, per una necessitat d’obtenir informació per exercir el control al Govern. Ha de ser una petició concreta i ben delimitada (veure una ampliació de centre, per exemple), que no vulneri els drets dels menors ni les normes que regeixen els centres. I no hi està, justificada. En les peticions fetes per Vox en registre d’entrada al Parlament (4725 i 5110) només es demana visitar els centres escolars, sense concretar res més. En canvi, a través dels mitjans de comunicació, Vox explica que vol “comprovar”, “impedir”, “denunciar”... falses imposicions sobre llengua o gènere. És a dir, volen fer d’inspectors polítics, com la vella Gestapo, per coartar, intimidar i violentar l’activitat dels centres i de tota la comunitat educativa, intentant imposar idees que no han obtingut –per sort– el suport ni del consens de la majoria de la població, i que, per tant, no trobarem ni en lleis, ni en decrets, ni en projectes educatius, ni en tractats pedagògics, ni en res. I no les trobarem enlloc simplement perquè no tenen raó, o si en tenen alguna –de raó–, aquesta no és una raó assumida col·lectivament.

El dret de visita a les dependències públiques que tenen els diputats i diputades no és una carta blanca per entrar a les sales d’operacions o a les aules amb finalitats polítiques, que res tenen a veure amb el control al Govern per millorar la sanitat o l’educació. No ho permetem! No tenen raó!

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF