És increïble que una institució pública cultural retalli el català tal com fa el teatre Principal de Palma. I encara més que el director mateix, per intentar demostrar que no ho fa, regategi intentant encabir al recompte lectures de poesia, reposicions de la temporada anterior i tot allò que pugui trobar. L’article que ha escrit la periodista Magda Albis i que obre la secció de Cultura és ben clar i s’ha basat en les dades públiques que difon el teatre mateix a la seva pàgina web. Sigui com sigui, el paper primordial del català al Principal hauria d’estar clar, fora qualsevol ombra de dubte. La llengua pròpia és la millor eina per a la cohesió social de la població de l’Arxipèlag, tant de la que hi té arrels des de fa generacions com de la que hi ha arribat fa poc. Les institucions tenen l’obligació de promoure i cuidar aquesta eina de cohesió social. Sense excuses. No han entès res després del pas de José Ramón Bauzá pel Govern balear? I insinuar, a més, que no cal que al Principal s’hi faci tant de teatre en català perquè ja se’n fa a la Part Forana és un símptoma de diglòssia, de la mentalitat de qui pensa que el català és una llengua per a gent de poble i que les ciutats són per a idiomes pretesament més universals. Galàctics. A les Illes Balears hi ha un sector teatral ric connectat amb els de Catalunya i el País Valencià, amb els quals comparteix idioma i referents. Una institució com el Principal s’ha de dedicar a enfortir-lo, enriquir-lo i afavorir aquestes connexions oferint alhora el millor teatre als ciutadans. Això no vol dir que no pugui oferir teatre en altres idiomes, incloent-hi l’espanyol, però mai a canvi d’oblidar on és i quina funció social té com a institució pública.
