No es poden entendre
Fa un parell de dies que insistim en l'enorme dificultat, per no dir la impossibilitat, de sumar escons suficients per a la investidura de Pedro Sánchez. Es va veure així des del mateix dia que el PSOE va triar Ciutadans com a company de viatge, esperant que hi hagués qualque partit dels grossos que volgués entrar en el seu joc.
Supòs que tothom ha tingut qualque vegada aquesta sensació, perquè si és que no, hauré de pensar que som més estranya del que podia imaginar. Us passava de nins saber que havies fotut l'horabaixa quan et duien a jugar amb uns altres dos nins que s'havien entès prèviament entre ells? Sabies que ells dos farien pinya i ja els podies fer totes les gràcies o la més meravellosa de les propostes, que senties com et tancaven les portes en tota la cara. Qualsevol pare ho sap, més val guardar dos nins o cinc, perquè entre tres sempre hi ha bregues.
El que hem vist a la segona sessió d'investidura ha estat la constatació que no hi ha entesa possible. Que n'hi ha dos que no es basten per fer joc, i per això en conviden un altre a entrar-hi, a la vegada que ja tenen el joc repartit entre ells. No n'hi haurà cap que vulgui fer aquest paper tan trist. Llevat que, i perdonau que faci dos dies que hi insisteixi, que la comèdia ja estigui pactada prèviament amb el PP de Rajoy per a la segona votació, que és una cosa que m'ensum des que Sánchez i Rivera es presentaren de la mà. Això o eleccions. Ho sé, no he descobert la pólvora ara mateix.
