OPINIÓ

Festa, sí! Autoorganització, també!

Un any més Sant Sebastià ha esdevingut un referent interessant d’autoorganització popular. Orgull Llonguet,Confraria de Sant Sebastià, Confraria de la Salut, la Confraria Galàctica o la Confraria de la Santa Abundància són , en paraules del fotògraf , educador i activista José Juan 'Potti' Luna a un article publicat a Aguait.cat , “els autèntics caps de cartell del concert públic i multitudinari, organitzat paral·lelament als de l’Ajuntament, d’aquest poble anomenat Ciutat”. I, com bé diu Potti, no es tracta de concerts sinó de construir autoestima col·lectiva i refer relacions, ponts, entre tots aquells que habiten Palma. Que fan seus els nostres carrers i places.

Les festes de Palma, durant massa anys havien quedat rovellades, fora personalitat, estantisses. L’únic bri d’originalitat, d’autenticitat, eren els espais que s’havien gestat una mica a la perifèria d’allò que dictava la regidoria de Cultura de torn. Servidor no recorda els anys vuitanta ni bona part dels noranta, i desconeix si les associacions de veïnats –enfortides per l’antifranquisme sociològic durant el tram final de la dictadura– s’ho curraren molt o feren el que pogueren. La memòria meva, relativament curta com totes, només recull dos oasis. Sant Kanut i les sonades de Sa bodegueta. Dues dimensions connectades. Punk i xeremies.

D’una banda, Sant Kanut –que pren el nom de la coincidència que el 19 de gener és Sant Canut, un rei danès del segle XI molt devot, canonitzat per l’Església Catòlica devers cent anys després i que poc tenia a veure amb el cannabis. Aquesta celebració alternativa, impulsada durant gairebé 20 anys, des de mitjan anys noranta fins al 2016, per artistes i activistes de l’entorn llibertari, okupa i autònom de la ciutat, va tenir anys gloriosos. Quan els consistoris de Cort peperos i fins i tot progres passaven de determinats estils, era l’únic lloc on sentir punk, ska, rock ‘a la basca’ o reggae. Allà, en algun lloc que no sabria precisar, potser a la plaça de Sant Jeroni , hi vaig veure per primer cop La Gran Orquesta Republicana –per cert, memorable concert, el de divendres, amb col·laboració inclosa del raper Josep Valtonyc! Fou una etapa llarga, que només vaig viure amb intensitat durant uns anys, en què el món àcrata va preocupar-se per qüestions que ara, des de l’esquerra i el sobiranisme, ens semblen essencials però que llavors no valoràrem prou. El gaudi i l’esbarjo des de baix. Amb contingut. Arrelat a l’entorn. La festa i allò lúdic com a mecanisme per relligar el teixit social trencat pel capitalisme i la institucionalització. Els llibertaris i la seva cultura organitzativa feren possibles grans festasses. Que romandran dins meu per sempre. Tanmateix, un moment donat el relleu no va sorgir i, esgotats, pararen. L’any 16 un dels seus portaveus afirmava a un periodista cultural que “ potser la penya està grogui –textual, en argot noranter–, potser vivim una etapa de desmobilització, potser la gent ja ha assumit una derrota”. Jo crec que s’errava. El seu espai enguany tornava a ser-hi, amb molta força, a la plaça Ferreria, amb batucada i grups, encara que no fos –ho desconec amb seguretat– organitzat per la mateixa gent.

Ben diferent, però també en un lloc d’honor en la memòria recent palmesana, és el sarau que a Sa Bodegueta, un local petitíssim del carrer Sant Crist, just a tocar de la plaça de Santa Eulàlia, tenia lloc cada revetlla fins que tancà per jubilació de Pep i Aina, els propietaris, fa relativament poc temps. Aquest bar, on la llegenda urbana explica que el nostre Guillem d’Efak ja vell passà moltes estones, acollia una autèntica disbauxa de cultura popular mallorquina. Amb tot de xeremiers tocant embogits durant hores i amb rius de rom cremat excitant els ànims d’una fauna d’allò més diversa i intergeneracional . Nits eternes molt grans, a Sa Bodegueta. Hi ha qui enyora quelcom semblant. Només caldria que s’hi posassin de cara a l’any vinent. Com diu Orgull Llonguet si algú cerca una alternativa el que ha de fer és construir-la.Venint de Sant Kanut i Sa Bodegueta jo crec que no podem estar més satisfets. La festa popular es consolida. Pas a pas. Plural. Ramificada. Amb gent diferent muntant allò que li ve de gust. DJ, batucades, bandes punks i sonades de xeremies són tot un. Signifiquen, per a mi, el mateix. Fer Ciutat. Fer Palma. Fer-ho des d’uns valors comuns –l’amor per allò col·lectiu, la lluita contra el masclisme, la defensa de la convivència– i des de la convicció que quan ens celebram, plegats i plegades, guanyam.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF