Per algun moviment de l’ànim lligat a circumstàncies que el lector pot intuir, em passejo aquests dies per literatures fetes des de la presó. Vull trobar-hi, i de tant en tant ho aconseguesc, mostres de la victòria de l’esperit humà sobre el malson de la reclusió forçada. Václav Havel, el que després va ser president de la Txecoslovàquia democràtica, va escriure això, en les seves magnífiques ‘Cartes a Olga’: “M’he adonat que, en períodes llargs de presó, les persones sensibles corren el risc d’esdevenir rancoroses, de desenvolupar ressentiment contra el món, de fer-se apàtiques, indiferents i egoistes. Un dels meus propòsits principals és no cedir davant aquesta amenaça, sigui quin sigui el temps que he de ser aquí. Vull mantenir-me obert al món, no tancar-me contra seu; vull conservar el meu interès i el meu amor per les persones”.
Oscar Wilde, l’esteta, el triomfador social, l’enginyós, va ser tancat per l’Anglaterra puritana de l’època victoriana. A la seva estada a la presó li devem el seu millor poema, ‘La balada de la presó de Reading’, un gran cant a la compassió, i el ‘De profundis’, una corprenedora carta adreçada al que havia estat el seu amant. El literat d’èxit s’endinsa pels laberints del dolor humà i s’hi reconcilia. Si la llarga epístola té un nucli argumental és el mateix de Havel: el propòsit de no permetre que la fosca de la presó faci que dins del seu ànim l’amor sigui derrotat per l’odi.
Una de les cartes públiques dels nostres presos polítics (d’un que ara ja és a casa, però que els representa a tots) repetia el mateix determini de no deixar-se envilir per la condemna: “Que les provocacions no ens trobin mai, i en tot cas responguem-les sempre amb la mirada neta, alta i digna de qui no vol cap mal a ningú, sinó el bé per a tothom”. Una grandesa d’esperit que perfila nítidament, per contrast, la ignomínia dels carcellers.
Aquest article surt, en l’edició impresa, un dia abans de la nit de Nadal. Us desitjo, a la bona gent, tota la felicitat possible. Un grapat d’homes justos no podran passar la vetllada amb els seus.
