31/3: El temps passarà
La investidura fallida a la presidència de la Generalitat activa el rellotge cap a unes noves eleccions. Estic convençut que no hi arribarem, perquè és una hipòtesi tan dolenta que costa imaginar que algú s’hi apunti. Però que el temps vagi passant és una mala notícia per al país i per a l’independentisme. Perquè el temps corre en contra. Més o menys dramàticament, però en contra, per molts factors. Un, perquè en temps de tribulacions –i hi som– més val tenir governs amb horitzó que governs en funcions. Dos, perquè aquells sectors de l’electorat independentista que no viuen amb especial passió la confrontació entre els partits estan cada vegada més tristos i decebuts. Tres, perquè l’exhibició de les pròpies febleses i incapacitats engreixa els adversaris. I quatre, perquè aquest temps és tenaçment aprofitat pels franctiradors més bel·licosos –espontanis o organitzats– de les diverses formacions independentistes per anar-se caricaturitzant, ofenent i desautoritzant els uns als altres. Tots aconsegueixen desgastar l’altre, però tots en surten desgastats. I el perímetre de la suma s'encongeix. Sí, hi acabarà havent acord, perquè el no-acord és caríssim. Però com més temps passi més feble, fictici i recelós serà el seu fonament.
