Woody Allen i la truita de patata i ceba
En una entrevista de l’Àlex Gutiérrez, l’Isidre, l’amo del restaurant Ca l’Isidre, explica tot de coses de la seva vida laboral. Què en pensa de les estrelles Michelin, si els joves voldran menjar cuina tradicional... I també parla d’un client il·lustre que té: Woody Allen. Es veu que quan se’n va de Barcelona li fa una comanda. Li diu: “Fes-me dues truites de patata i ceba, no gaire gruixudes, dues safates de pernil, dues safates de croquetes, xapates, mitja dotzena de tomàquets i una ampolla d’oli”. Si us demaneu com pot ser que tot aquest bé de Déu passi els controls, penseu que el seu productor té un avió particular. I quan tens avió particular, com deuen saber els monarques espanyols, es veu que no et miren res. Ara mateix, copiant la frase aquesta del Woody Allen, ja se’m fa la boca aigua. Hi haurem de posar remei.
Pel que ens diu, doncs, Woody Allen no vol les truites gaire gruixudes. I això deu ser perquè no les deu voler gaire crues per dins. Podeu dir que la gràcia de la truita de patata i ceba (sempre, la patata, en singular, si va acompanyada, com la mongeta tendra i patata) és que sigui crua per dins. Per a mi sí. Però tractant-se de Woody Allen ja és molt que se la mengi de qualsevol manera. Recordo un episodi del documental sobre ell de gira, Wild man blues. Mai he rigut tant amb Woody Allen com amb Woody Allen fent de Woody Allen a la vida real. Woody Allen portant-li un Oscar al seu pare, que es queixa que la Soon-Yi no és jueva, Woody Allen amb els fans, Woody Allen a l’Hotel Ritz de Barcelona... I és aquí quan veiem que s’enfronta a la truita de patata. L’hi porten a l’habitació de l’hotel. Ell se la mira i li diu a la dona: “Està vulcanitzada?”
Que el senyor Isidre hagi aconseguit que mengi truita de patata i ceba, a més a més de pernil, pa amb tomàquet (suposo que la xapata, l’oli i els tomàquets són per a això) i croquetes, és tot un mèrit d’ell. A menys que, esclar, les dues safates de cada cosa siguin per a la Soon-Yi.
