'A relaxing cup of café con leche in Hollywood'

Nova York"A veure, ara hauries d'intentar fer els sons de la efa i la erra alhora". La Nanda emet un soroll com de borinot. "Ffffrrrrrffrr". La seva professora s'hi afegeix amb entusiasme de llanxa motora. "Ffffrrrrrrrff!" "Molt bé! Ara, torna-ho a dir". "This is fffffffor you ", deixa anar la Nanda, concentradíssima. "Ara sí! Perfecte!"

La Nanda Abella és una actriu argentina. Viu a Nova York des de fa vuit anys i en fa quatre que fa classes per mirar de perdre l'accent espanyol quan parla anglès. "Tan bon punt entres en un càsting i dius hola ja veus les cares dels directors quan tens accent. Ja veus com et miren". Treballar d'actriu és complicat, i no tenir un accent estàndard et pot acabar relegant als papers més estereotipats. "Sempre acabo fent de minyona, de cambrera, d'immigrant o de professora de salsa". La Fernanda creu que sonar més "americana" pot obrir-li portes.

Marc Clotet n'aprèn a Nova York

L'actor català Marc Clotet (La voz dormida , Amar es para siempre ) també té clar que treballar l'accent és crucial per a la seva carrera. Aquest estiu ha invertit les vacances a fer cursos a Nova York, i ha contractat una professora particular per millorar la pronunciació. Vol poder optar a fer papers en anglès. I és ambiciós. "M'agradaria poder fer papers de nadiu, no només de personatge estranger, però és molt difícil". Això sí, hi posa ganes i moltes hores. "Quan no sóc als Estats Units faig classes amb la professora de pronunciació per Skype". En general considera que a la professió el nivell d'anglès és baix i que la gent no dedica gaire esforç a millorar. "Costa molt rectificar vicis adquirits. I pensar que costa el mateix aprendre-ho bé que malament! A les escoles s'hauria d'ensenyar millor l'anglès: fer més hores i ser més exigents".

Reeducar l'accent matern

La Nanda i el Marc han pogut triar i remenar a l'hora d'escollir un mètode per reduir l'accent. A Nova York, capital de l'espectacle, seu de les finances mundials i de les Nacions Unides, la demanda de professionals estrangers que volen sonar més americans n'ha disparat l'oferta. Hi ha classes en grup en escoles d'art dramàtic, seminaris en acadèmies d'anglès i escoles de negocis, hi ha llibres d'autoaprenentatge i cursos online , entrenadors personals i logopedes a domicili. La Nanda sent que ha millorat des que va començar a fer classes. "Em pensava que podria fer-ho sola perquè tinc bona oïda, però va passant el temps i veus que encara tens accent".

L'Elizabeth Schwartz és logopeda i fundadora de Best Speech Now, una empresa de Queens especialitzada a reeducar accents. "Per a moltes persones és difícil millorar quan són adultes, perquè el sistema de pronúncia de la llengua materna ja està totalment establert, i el que fan és transferir aquests mateixos patrons a l'anglès".

El problema més comú quan parlem anglès és no saber que pronunciem malament alguns sons. Vivim feliços en la ignorància perquè ni tan sols les nostres oïdes identifiquen el so: és com si no existís, explica Schwartz. Però sembla que, com més en saps, més et desesperes. "Dic moltíssimes coses malament! Parlar un idioma diferent del teu implica canviar també la música amb què parles. L'entonació és el que més et delata. I les vocals són terribles, les pronunciem fatal! -s'exclama el Marc-. Va resultar que ni tan sols sabia dir mother i father" . Avui està exultant perquè ha après a dir la paraula documentary .

A classe, la Nanda ha après fonètica. Ha après a fer anar la mandíbula, la llengua, les dents i el paladar per produir sons que no sabia que podia emetre. O, almenys, intentar-ho. Ha provat diversos mètodes, segons el que li ha permès la seva economia. Els preus van dels 30 dòlars per sessions en grup a més de 100 dòlars l'hora per classes particulars.

Els errors més freqüents

El seu cavall de batalla aquesta setmana és el so de la essa a final de paraula (com a shoes ), que no existeix en castellà. "Teòricament hauria de sonar com una zeta castellana ", diu l'actriu picant-se amb el llibre d'exercicis al front. "Aquest és un problema típic dels hispanoparlants", comenta Schwartz. També ho són les vocals, i les esses a pricipi de paraula. "Els que tenen l'espanyol com a llengua materna no diuen spoon sinó espoon . Un error molt comú també és accentuar la síl·laba equivocada, com a refrigerator , on la síl·laba tònica és fri i no ra , que és la tendència natural si parles castellà". "Els catalans tenim molta sort -diu el Marc-, com que som ser bilingües i fem servir més sons, tenim més facilitat en aquest terreny".

El cas és que cada llengua té la seva guerra particular amb l'anglès. Els asiàtics es desesperen amb la erra i la ela i els indis amb la ve baixa i la ve doble. Els alumnes de l'Elizabeth Swchartz tenen com a llengües maternes el japonès, l'italià, el xinès, el polonès i el grec. La majoria són professionals (agents financers, pilots d'avió, empresaris) que senten que la manera com parlen l'anglès condiciona la seva carrera, que hi ha un cert prejudici o que se'ls prenen menys seriosament per tenir un accent marcat. "Estan tips que els preguntin: «Què? Com dius?» O que els diguin «Oh, m'encanta el teu accent!», que és una manera fina de dir «No ets d'aquí, no hi pertanys»".

"El meu objectiu -diu el Marc Clotet- és que es pensin que sóc americà durant els primers tres minuts de conversa. Més enllà d'això ja no els pots enganyar. Ara, si ets actor i treballes amb un guió, pots preparar-te paraula per paraula i aleshores és més fàcil passar per nadiu".

L'efecte Sofía Vergara

La Nanda Abella continuarà amb les classes, però creu que a poc a poc les percepcions de l'accent estranger aniran canviant. "L'agent amb qui treballo ara em diu que li encanta el meu accent, i que no el perdi. Que és un plus". Potser l'èxit de celebrities amb accents espanyols exagerats com Penélope Cruz, Sofía Vergara i Shakira acaba fent obrir les orelles de l'audiència americana a sonoritats més intenses.

Ara per ara, tenir un deix francès, per exemple, es considera encantador, però altres accents s'associen a tòpics molt menys simpàtics. Les modes van i vénen, i per això més val estar preparat.

"Ara em diuen que tenir una mica d'accent estranger és sexi -explica el Marc Clotet-, però el que de veritat està bé és poder triar quan vols tenir accent i quan no".