Macron admet que França està “fracturada” i promet batallar per unir el país

ParísEls resultats electorals d’aquest diumenge a la primera volta de l’elecció presidencial mostren una França dividida. El duel entre el president sortint, Emmanuel Macron, i la candidata d’extrema dreta, Marine Le Pen, que tindrà lloc el 24 d’abril a la segona volta és la imatge d’aquesta “fractura” que té múltiples cares. És la divisió entre la França rural –que ha votat majoritàriament per Le Pen– i la França de les grans metròpolis com París, on la líder del Reagrupament Nacional no ha quedat primera en cap dels districtes. És la fractura entre els ciutadans que viuen bé i els que se senten abandonats per l’estat. És la fractura que està acabant amb els partits tradicionals. És la divisió de l’esquerra francesa. És la fractura entre els demòcrates i l’extrema dreta.

“Més enllà de la segona volta, el país està fracturat”, admetia Macron aquest dilluns, en una entrevista a BFMTV que ha fet des del departament del Pas de Calais, una regió on Le Pen ha arrasat. “Hi ha coses que no he fet prou ràpides o coses que no he escoltat”, assegurava en un petit exercici d'autocrítica. És habitual que Marine Le Pen acusi el president de la República de dividir els francesos i “desconstruir” el país. Aquest dilluns, Macron ha promès unir els ciutadans. “Estic aquí, estic lluitant, vull convèncer, vull escoltar, vull respectar, vull unir”, ha dit. 

L’endemà de la primera volta de l’elecció presidencial, els dos candidats no han perdut el temps i ja han fet actes electorals trepitjant el terreny i parlant amb ciutadans, una imatge que Macron va evitar durant la campanya de la primera volta. Només se’l va veure en dues ocasions participar en actes electorals a peu de carrer, en contacte amb els ciutadans. Ara les enquestes auguren una victòria del president, però molt ajustada, un fet que obligarà Macron a sortir al carrer i centrar-se en la campanya per assegurar-se la reelecció. 

Le Pen, convençuda de poder guanyar

La campanya es preveu dura. El president francès, però, ha tret importància a les enquestes. “Si hagués fet cas dels sondejos, no hauria sigut mai candidat a la presidència de la República”, ha assegurat a BFMTV. Le Pen, que s’ha desplaçat al departament del Yonne, a la Baixa Borgonya, s’ha mostrat convençuda de capgirar les enquestes. “Els sondejos que s’han fet des d’ahir al vespre demostren que estem molt igualats. I això què vol dir? Vol dir que puc guanyar aquesta elecció presidencial. I tornaré a dir durant tota la segona volta el que vaig dir a la primera: si el poble vota, el poble guanya”, ha dit la populista. 

La clau de la segona volta la tindran els electors d’esquerres, que es queden sense candidat a la segona volta. El líder d’extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, va acariciar el sorpasso a Le Pen –va arribar a estar durant el recompte a 0,80 punts de la candidata del Reagrupament Nacional–, però finalment es va quedar en tercera posició amb gairebé un 22%. Mélenchon és el guanyador moral dels comicis, però de res li serveix la tercera posició. Segons Le Parisien, el candidat, que té 70 anys i s’ha presentat a tres eleccions presidencials, podria abandonar la política després de l’estiu per presidir l’Institut La Boétie, el think tank del seu partit, La França Insubmisa. El diari puntualitza, però, que si Marine Le Pen guanya l’elecció presidencial, Mélenchon podria ajornar la seva sortida de la política per l’oposició a l’extrema dreta des de l’Assemblea Nacional. 

Reforma de les pensions

Macron i Le Pen celebraran el 20 d'abril, quatre dies abans de la cita amb les urnes, un debat cara a cara. Abordaran tots els temes d'actualitat, però el més probable és que el debat giri entorn de l'economia, una de les qüestions preferides de la candidata d'extrema dreta quan es tracta d'atacar Macron. El president va crear certa polèmica fa unes setmanes quan va anunciar que volia allargar l'edat de jubilació fins als 65 anys (actualment està fixada als 62). Aquest dilluns ha explicat que és necessari per equilibrar els comptes, però s'ha mostrat obert a debatre i pactar la reforma. "No es pot tornar als 60 anys quan l'esperança de vida s'està allargant. Que algú m'expliqui com es pot pagar. Jo no soc mag!", ha exclamat.