L’any més especial de Claudio Bravo

L’any més especial de Claudio Bravo
Toni Padillai Toni Padilla
21/12/2015
Periodista
2 min

Enviat especial a YokohamaAl final del partit, els jugadors del Barça i el River es van saludar. Marcelo Barovero i Claudio Bravo, els dos porters, es van abraçar i van pactar intercanviar-se la samarreta després. “És un porter increïble, les dues ocasions que ha tret són espectaculars. Mai havia jugat contra un equip com el Barça, són molt superiors en totes les línies, també a la porteria”, deia el Trapito Barovero després, ja amb la samarreta de Bravo a la motxilla.

Claudio Bravo torna del Japó amb un nou títol al sarró i amb el seu rol al Barça encara més reforçat. El xilè va jugar els dos partits com a titular, sense rebre ni un sol gol. Mentre que el Guanzghou Evergrande gairebé no va xutar a porteria, el River Plate va tenir les seves ocasions de gol al final del partit, però l’exporter del Colo-Colo va volar per evitar el gol dels argentins. Luis Enrique va apostar per Bravo per davant de Ter Stegen i va permetre així al xilè guanyar per primer cop una final amb el Barça jugant de titular. Fins ara totes les finals les havia jugat el jove alemany: Lliga de Campions, Copa del Rei, Supercopa d’Europa i Supercopa d’Espanya. Bravo només havia disputat el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya, un enfrontament que el Barça havia acabat empatant, cosa que va fer que perdés el títol.

Claudio Bravo fins ara era el porter de la regularitat, de la Lliga. Però al Nissan Stadium de Yokohama li va guanyar el pols a Marc-André ter Stegen, i tanca així un any 2015 magnífic: cinc títols amb el Barça i el triomf a la Copa Amèrica, el primer títol de la història del futbol xilè. Amb Bravo jugant un gran torneig davant del seu públic. “¿Si el 2015 és el millor any de la meva vida? Ha sigut un any molt especial, però la felicitat depèn també d’altres coses. Sóc un home feliç gràcies a la meva família. Ara esperem un altre fill, les coses van bé”, reflexionava el xilè sense mostrar-se obertament massa eufòric. “Treballant així, estem convençuts que els resultats poden arribar. Tothom fa el que li toca, tothom s’hi esforça”, afegia Bravo, que durant la celebració sobre la gespa de l’estadi va abraçar-se amb Ter Stegen. “Ens avenim, tots dos treballem de valent i sabem que si no ens toca jugar l’altre ho farà molt bé”.

La força de la concentració

Per a Claudio Bravo jugar la final va ser especial. Un rival sud-americà, una final de primer nivell i una actuació perfecta, sense cedir ni una errada. Bravo tanca un 2015 espectacular en què ha pogut consolidar la titularitat, malgrat que ara fa tot just mig any la possibilitat de veure Ter Stegen fent el salt definitiu a la titularitat semblava probable. “No és fàcil per a un porter estar molts minuts sense activitat i, de sobte, tenir un xut. Cal concentració i ell sempre està a punt. Mentalment és molt fort”, reflexionava Javier Mascherano sobre Bravo, que va celebrar el triomf al Mundial amb la bandera del seu país penjada del coll. “Tinc ganes de passar el Nadal amb els meus i després seguir treballant. El dia 30 torna la Lliga, on tenim uns rivals molt forts”, comentava Bravo, preparant ja el 2016.

stats