L’altra Armènia
El silenci va envoltar la qüestió armènia durant anys fins que una nova generació, escampada per tot arreu, va començar a demanar justícia a la dècada dels 60
El silenci va envoltar la qüestió armènia durant anys fins que una nova generació, escampada per tot arreu, va començar a demanar justícia a la dècada dels 60. Els Estats Units, França i Rússia van ser els principals països on van anar a parar els supervivents del genocidi. Un segle després ja són uns 8 milions els armenis que, allà on siguin, empenyen amb força per trobar un reconeixement a la massacre que va patir el seu poble, alhora que intenten mantenir la seva identitat. És l’altra Armènia. Entre ells, icones com el cantant francès d’arrels armènies, Charles Aznavour, nascut amb el nom de Shahnour Varinag Aznavourian. Al cor d’Erevan s’hi alça un imponent centre cultural i museu en la seva memòria, la Maison Charles Aznavour, inaugurada per l’artista fa tres anys.
“La nostra prioritat és recordar els compatriotes que viuen fora d’Armènia, les seves arrels i la seva mare terra. Mantenir la identitat nacional, un fet típic de les nacions petites”, explica a l’ARA el viceministre de la Diàspora, Serjik Srapionyan, que reconeix: “La nostra filosofia no és tenir un ministeri d’aquest tipus però la vida ens ha forçat a crear-lo”. Entre altres iniciatives, la campanya Torna a casa, que ofereix facilitats a tothom que vulgui establir-se a Armènia, o les colònies d’estiu per als més joves, on l’any passat van participar tres nois procedents de Catalunya. Srapionyan explica amb orgull que un d’ells, un cop acabada l’estada, va decidir quedar-se a viure a Armènia.
En el centenari del genocidi hi ha previstes conferències i exposicions a diferents parts del món. Es tracta “de recordar un fet obvi” però també “de conscienciar aquells armenis que viuen a Turquia, uns 300.000 de reconeguts, tot i que de fet són entre 3 i 4 milions. El que passa és que molts van ser forçats a convertir-se a l’islam. Alguns no saben ni que són armenis i d’altres, quan els ho dius, neguen la realitat”, diu Srapionyan.
