Goliat contra Goliat: la tele de pagament es mou
BarcelonaAls reguladors dels Estats Units se’ls gira feina. Les dues principals operadores de televisió de pagament estan immerses en processos de fusió que -si s’obtenen tots els plàcets- culminaran en la creació de dos gegants amb capacitat per redefinir les regles del joc. Les associacions de defensa de consumidors alerten que la doble maniobra pot comportar una alça de preus per la concentració de l’oferta en poques mans.
Aquesta setmana la companyia telefònica AT&T anunciava que té intenció de comprar DirecTV, la plataforma de televisió per satèl·lit més gran del país, per l’astronòmica xifra de 48.500 milions de dòlars (més l’assumpció de 19.000 milions de deute). L’operació era interpretada com a resposta a l’anunci fet al febrer per la també telefònica Comcast, que vol adquirir Time Warner -la segona companyia de televisió per cable més potent- per 45.000 milions.
És Goliat contra Goliat. Però també una aliança de facto dels dos operadors tradicionals per fer front al grapat de Davids que han nascut a l’empara d’internet, com Google, Apple, Amazon i Netflix. El següent front d’aquesta batalla serà la conquesta dels usuaris de televisió a través de dispositius mòbils. Les companyies telefòniques acudeixen a aquesta lluita amb un avantatge evident. No és l’únic: ja l’any 2010 un soci tecnològic de Netflix va alertar que Comcast revenia l’ample de banda amb uns sobrecostos amb els quals perjudicava les companyies de distribució de vídeo en streaming. Si no es garanteix la neutralitat de la xarxa, Comcast podria atorgar alta velocitat als seus vídeos i alentir els de la competència.
Mentrestant, a Europa, Rupert Murdoch intenta unificar les seves empreses de televisió de pagament per convertir-se en el gran gegant del continent. Els seus plans passen per unificar sota el paraigua de BSkyB -la plataforma que té al Regne Unit- les companyies de què disposa també a Alemanya i Itàlia. Però l’operació té tots els números de topar amb l’oposició de l’Ofcom, l’organisme que regula al Regne Unit les qüestions de concentració i competència en l’audiovisual. Murdoch ja té una experiència amarga en aquest país, ja que fa tres anys va veure com es frustrava el seu intent de comprar la majoria accionarial de la plataforma -actualment en controla el 39,14%-, que l’últim any va oferir un benefici brut de 1.291 milions de lliures. De moment, però, la companyia ha confirmat que està disposada a gastar-se 14.000 milions de dòlars en l’operació.
Telefónica calca el model
Mentrestant, a Espanya Telefónica ha premut l’accelerador i vol repetir aquest esquema de concentració en què la companyia que ofereix els continguts és la mateixa que proporciona les infraestructures. L’operadora ha iniciat els tràmits per comprar el 56% de Canal+, per 725 milions d’euros. Això suposa valorar la companyia en 46 vegades el seu benefici brut d’explotació (ebitda), que l’any passat va ser de 28 milions d’euros.
Abans de llançar aquesta oferta, la companyia va licitar amb força totes les subhastes de drets esportius a les quals concorria. És així com ha arrossegat cap a la cleda del pagament els drets d’emissió del Mundial de motociclisme i de la Fórmula 1.
Telefónica fa el següent raonament. A Europa, la penetració de la televisió de pagament és del 55%. I amb tendència creixent: s’espera que el 2018 hagi pujat encara dos punts més. A Espanya, en canvi, està estancada a l’entorn del 23%. Per tant, la companyia creu que hi ha espai per al creixement, sobretot si encercla rere el mur de pagament el gruix de continguts premium -fonamentalment els esports- pels quals els clients són susceptibles de pagar. A més, pot aplicar sinergies i vendre alhora la fibra òptica i la televisió (en pack amb la telefonia fixa i mòbil). La televisió de pagament a Espanya va generar 422 milions d’ingressos el quart trimestre del 2013, dels quals 293 milions corresponen als facturats per Canal+ i 53 milions a Telefónica.
Altre cop, els reguladors tindran l’última paraula sobre si accepten que hi hagi un operador amb, aproximadament, dos terços dels usuaris i quatre cinquenes parts dels ingressos. Però Telefónica compta amb el benefici de la proximitat política al govern del PP a Madrid.
