‘El crim de la Germana Bel’, al Romea: quatre dones com feres
BarcelonaEl dramaturg britànic Frank Marcus va triomfar el 1964 amb L’assassinat de la Germana George, una comèdia negra sobre una actriu madura que s’indigna quan s’assabenta que els productors volen assassinar la monja bondadosa que interpreta des de fa deu anys en una sèrie d’èxit. L’obra també aborda la relació cruel i plena de manipulació que manté amb una dona molt més jove que ella. Robert Aldrich va estrenar l’adaptació cinematogràfica de l’obra el 1968, amb el mateix títol, i la pel·lícula va ser qualificada de pornogràfica als Estats Units i en molts altres països perquè reflectia la relació amorosa lèsbica. Sembla que no hagi passat el temps des d’aleshores.
“La doble moral i no voler reconèixer qui som segueixen vigents”, explica el director teatral valencià Rafael Calatayud, que desembarca avui i fins al dia 28 al Teatre Romea amb un nou muntatge de l’obra, El crim de la Germana Bel, amb la seva companyia, la veterana La Pavana. Ara l’actriu madura i la seva jove amant són la Júlia i l’Alícia. “El tema principal de l’obra és la vida dels personatges i també parla de la manipulació que exerceix la televisió”, afegeix. “No hi ha cap personatge totalment bo: viuen i lluiten, són dominadores i són dominades. Els quatre personatges de l’obra viuen com dins una gàbia però alhora reflecteixen tota la societat”, diu María José Peris, l’encarregada de donar vida a una productora televisiva depredadora i a l’armari. “El meu personatge és la fallera major de la manipulació”, rebla l’actriu.
Un cabaret fosc amb mobles vells
El personatge que interpreta Mamen García, una vident molt peculiar i sense cap mena de prejudicis, és l’únic respir d’aquesta lluita per la supervivència. “Viu la seva vida onírica, sempre que pot ajuda la Júlia, però fuig de la realitat. El final és molt dramàtic i fa reflexionar sobre la noció de pietat”, explica Mamen García.
Calatayud ha convertit El crim de la Germana Bel en un espectacle de cabaret fosc, en un “drama amb cançons”. Alguns dels elements de l’escassa escenografia de l’espectacle, que evoca un pis derruït, els ha trobat en contenidors i, de manera intuïtiva, ha acompanyat el text de temes de Circus Contraption, Tiger Lillies i Amanda Palmer. Així i tot, el director assegura que El crim de la Germana Bel no és un musical i que les cançons representen “la prolongació dels pensaments de cadascun del personatges”.
“La Júlia és un personatge molt extrem”, diu Teresa Vallicrosa, l’actriu encarregada d’interpretar-la. “No ha sigut fàcil fer-la, perquè està molt allunyada de mi, però he anat trobant l’ésser humà que té a dins”, afegeix. “El meu personatge és el que més es deixa manipular. És molt complaent, però acaba sent una manipuladora passiva”, assegura Anna Casas, l’actriu que fa d’Alícia.
