La foto de Muguruza a les portades d’‘El País’ i ‘El Mundo’
En el procés de construcció d’una portada, un petit miracle que es produeix cada dia en milers de llocs del planeta, hi participen tres actors: els periodistes, els fotògrafs i els dissenyadors. Els periodistes proposen els continguts més importants del dia en forma de titulars, i el cap de fotografia indica quina és la imatge del dia que mereix ocupar la primera plana. I, amb aquests ingredients, el cap de disseny ofereix solucions gràfiques. La majoria de vegades els titulars tenen preferència sobre les imatges, però els grans diaris saben que una bona foto mereix la màxima preferència, i en alguns casos fins i tot el disseny s’hi ha d’adaptar. Un bon exemple d’això que dic són les portades d’El País i El Mundo d’aquest divendres, que recullen una fotografia boníssima de la tenista Muguruza estirada sobre l’herba de Wimbledon, que té com a característica principal una extremada horitzontalitat, fins al punt que sembla una imatge de cinemascope. El País la col·loca al centre de la portada mentre que El Mundo, sempre més atrevit, la duu per sobre de la capçalera, de manera que Muguruza sembla plorar sobre les lletres. L’efecte és espectacular i reforça la tesi que, davant d’una bona foto, sobren tots els titulars.
Àlbum de frases
“En el ciclisme, hi ha dies en què ets el martell i dies en què ets el clau, diu Alex Dowsett, que podria precisar una mica més: en el Tour hi ha dies en què tots els ciclistes són claus”, diu Carlos Arribas a ‘El País’
