Felip i els tovallons

Felip de Borbó i la seva esposa Letícia, reis d’Espanya, han enviat una felicitació als súbdits, amb una foto de les dues filles menors que heretaran el negoci familiar, que diu així: “Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo 2016 / Merry Christmas and Happy New Year 2016”. Tira’n un tros a l’olla.

Fins i tot en aquelles estovalles individuals de paper que et posen als bars de menú, t’hi trobes les felicitacions nadalenques en els diversos idiomes que, a part del castellà, encara sobreviuen al Regne d’Espanya. “Zorionak, Bon Nadal...” Però el que és bo per a unes estovalles de paper, que sempre acaben arrugades a la taula, no és bo per una felicitació reial. Felip tria el castellà, que és l’idioma oficial d’Espanya, i també tria l’anglès. Per què l’anglès? Perquè és la llengua del futur? Perquè és la llengua en què parla amb sa mare? Perquè és la llengua en què parla amb les filles?

Triar l’anglès. I col·locar-lo, com fa, just a sota del text en castellà és tota una declaració d’intencions en un Regne ple de llengüetes cooficials que proven de convertir en carpaccio amb cada nova llei que es treuen de la part de la carn d’olla. L’anglès és el que han d’aprendre els nens espanyols per anar pel món. No s’han d’entretenir en vel·leïtats que, com diria la gran Carolina Punset, de Ciutadans, Partido de la Ciudadanía, et fan tornar a “l’aldea”. Posar a sota del castellà (ni a sobre ni al costat) la felicitació en català, gallec, basc... hauria generat crítiques dels amics del que va col·locar el seu pare a governar. Mà dura. Les llengües cooficials no existeixen. No podem posar-les a la felicitació del monarca. Ni de conya. Què us penseu? Que això és Suïssa? Això és Espanya. Ni més ni menys que Espanya. I quan et diuen que volen que estiguem units és, exactament, amb les seves regles. Ja les heu vist.