ARTS ESCÈNIQUES
Misc 18/12/2020

Els 25 espectacles de teatre d'aquest Nadal

El menú serà frugal però no hi falten els essencials: èxits, comèdies, musicals i clàssics

4 min
Els 20 espectacles de teatre d'aquest Nadal

BarcelonaAl final resultarà que les restriccions pandèmiques conviden més que mai a anar al teatre: les famílies ja no estaran segrestades per llargues sobretaules amb llargues parenteles. Escapar-se a les sales serà més factible. Les restriccions que cal tenir en compte: confinament perimetral vigent tres setmanes seguides, que dificulta anar a Barcelona només per veure teatre (però no si s’hi va post visita familiar), i l’aforament del 50%, que complica trobar entrades en algunes funcions.

Èxits que tornen

Els espectacles més exitosos mai es perden

Els teatres aprofiten la temporada alta que és el Nadal per rendibilitzar els seus èxits. És el cas de teatres comercials com el Goya amb la comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt Escape Room o el vestit a mida per a Joan Pera que és El pare de la núvia. També hi ha tres retorns no pas de produccions recents, sinó de textos que van ser un èxit en el seu moment i que noves companyies aixequen. El cas més sonat: la recuperació de l'èxit més indiscutible del teatre català, El mètode Grönholm, per part d'un nou repartiment al Teatre Poliorama, amb actors com David Verdaguer i Mar Ulldemolins. Un altra obra mítica que torna amb cares noves: La cabra, o qui és Sylvia? a La Villarroel amb Jordi Bosch i Emma Vilarasau. I encara la comèdia generacional de Jordi Sánchez Kràmpack a l'Aquitània.

Clàssics renovats

Noves visions d'autors canònics

Els productors tenen comprovat que sempre hi ha públic per tornar a veure un clàssic. Aquest any la ració de clàssics catalans la cobreix el Teatre Nacional amb dos títols, Solitud de Víctor Català, un muntatge imperdible d'Alícia Gorina que va quedar tallat pel tancament dels teatres, i L'hèroe, adaptació de Santiago Rusiñol que Lurdes Barba llegeix en clau Me Too. El Teatre Lliure acull una versió contemporània de Les tres germanes de Txèkhov marca de la casa La Brutal, amb la troupe d'actors de Julio Manrique, una escenografia preciosa i una adaptació rigorosa i desacomplexadament actual. Mario Gas també fica mà a L'home de la flor als llavis de Pirandello al Teatre Akadèmia, donant més protagonisme a la seva musa, l’actriu italiana Marta Abba (Montse Guallar).

Comèdies i monòlegs

Cesc Gay i La Calòrica: l'humor té moltes cares

L'humor també té un lloc destacat entre els espectacles amb més requesta. 53 diumenges és la nova comèdia de Cesc Gay amb Pere Arquillué, Marta Marco i Lluís Villanueva que tracta un tema tan nadalenc com la família. L'excepcional crítica política d'Els ocells de La Calòrica continua volant alt. I la comèdia de més petit format i més feminista seria Akelarre de The Feliuettes, al Maldà.

L'humorista Carlos Latre té el repte d'ocupar el gran escenari del Coliseum, però com a mínim ho fa amb els 100 personatges que interpreta. Però els one man/woman shows són sovint una bona opció per omplir els escenaris de més petit format. És el que passa a la Sala Versus Glòries (amb la feminista i sufragista L'empaperat groc que interpreta Roser Batalla) i al Teatre Gaudí (amb el monòleg Van Gogh).

Màgia i música per a famílies

El Paral·lel concentra l'oferta de grans il·lusions

El Mago Pop es mostra imbatible a la cartellera: la sala plena (fins on és permès) des que va obrir al Victòria. Al mateix carrer, al Teatre Condal, El màgic d'Oz és l'única estrena musical que ha aconseguit gratar aquesta cartellera pandèmica. No és poc: una adaptació també estil Brutal, moderna i contemporània, dirigida per David Selvas, que transforma el clàssic de dalt a baix: bullying, rap, ecologia... A l'altra banda del Paral·lel, el títol més antic de la cartellera nadalenca, El petit príncep, de Manu Guix i Àngel Llàcer, continua encenent la seva màgia per setena temporada. El mateix Àngel Llàcer és protagonista de La jaula de las locas, l'espectacle amb més protagonistes a escena, una trentena, que torna a la cartellera després d'haver-ne marxat amb tot el paper venut.

El món és un drama

De Txernòbil al suïcidi juvenil: també és temps de pensar

L'autoria catalana i contemporània és la que està patint més en aquesta pandèmia. Val la pena celebrar que el Lliure aposti per una companyia com José y sus Hermanas i el seu tractat sobre com viatjarem, i que la Sala FlyHard continuï fent teatre català de saló amb Instruccions per enterrar un pare, sobre el preu de morir, de Carmen Marfà i Yago Alonso, i que la Sala Beckett obri l'espai a Karaoke Elusia al jove Oriol Puig amb un relat juvenil sobre el suïcidi.

Clara Segura es posa en la pell de la Nobel Svetlana Aleksiévitx a La guerra no té rostre de dona i capitaneja des de la Biblioteca de Catalunya els espectacles que són adaptacions d'autors reputats. Al Tantarantana escenifiquen La bona esposa d'Alessandro Baricco i a l'escenari Brossa, els Dei Furbi juguen a interpretar lliurement l’últim capítol de la novel·la inacabada de Kafka a Oklahoma. Una reflexió sobre la societat-espectacle.

stats