Escoles protegides contra terratrèmols

“ELS TERRATRÈMOLS NO MATEN-solen dir els sismòlegs- però els edificis, sí”. Brian E. Tucker, fundador i president de GeoHazards International, una organització sense ànim de lucre que ajuda els països pobres a preparar-se millor davant els terratrèmols, explica que dos sismes que es van produir a finals dels 80 ho il·lustren d’una manera clara. El mes de desembre del 1988 un terratrèmol d’una magnitud de 6,8 graus a l’escala de Richter va arrasar Armènia, que llavors formava part de la Unió Soviètica. Segons el recompte oficial, va causar 25.000 víctimes mortals, tot i que segons càlculs no oficials el nombre de morts va pujar a més de 40.000. Deu mesos després es va produir un terratrèmol d’una magnitud lleugerament superior (6,9 graus a l’escala de Richter) al sud de San Francisco. El sisme va fer tremolar gairebé tantes persones com el d’Armènia. A West Oakland (Califòrnia), els diversos nivells de la Cypress Freeway, una autopista elevada, van cedir i van quedar amuntegats. El Marina District de San Francisco, construït sobre un abocador que es va inundar durant el tremolor, es va incendiar, i va caure un tram del Bay Bridge. El terratrèmol es va cobrar 63 vides. “En certa manera, va confirmar la meva sensació, la intuïció que existia una disparitat tremenda pel que fa a la mortalitat en els terratrèmols”, comenta Tucker.

En indrets com Califòrnia i el Japó les edificacions sismoresistents són la norma. En molts altres llocs, la normativa en matèria d’edificació és laxa i els constructors no la respecten. “Se’m va acudir que hauríem de trobar la manera d’exportar aquestes pràctiques -adaptant-les, esclar- als països en desenvolupament, on hi havia un risc altíssim”, explica Tucker.

El sisme de 7,8 graus que al mes de maig va fer miques milers d’edificis al Nepal va confirmar un cop més aquesta evidència. Tucker ha posat en marxa projectes realment molt útils, com ara modernitzar escoles al Nepal o formar els constructors de molts països. Katmandú, la capital del Nepal, era una de les seves prioritats. La ciutat està ensotada en una vall de prop de l’Himàlaia, sobre la línia en què el subcontinent indi pressiona la placa tectònica eurasiàtica. La guerra civil que va assolar el país fa una dècada va afeblir-ne el govern i va empènyer la població a emigrar a les ciutats. GeoHazards va augurar que si es produïa un terratrèmol al Nepal els ensorraments d’edificis ocasionarien la majoria de víctimes mortals i de ferits. Va ajudar a constituir-hi una organització sense ànim de lucre, la National Society for Earthquake Technology-Nepal, per modernitzar les escoles i els hospitals, formar personal per fer front a les emergències i ensenyar a la població a estar preparats. “Diria que van salvar vides”, estima Tucker.

Les més de 8.600 persones que van perdre la vida en el terratrèmol del Nepal són moltes, però menys de les que molts temien que podien morir en cas que es produís un gran sisme. Gran part de les sacsejades que es van sentir a la vall de Katmandú s’inscriuen en el que els sismòlegs anomenen sismes de període llarg. “Com les onades llargues al mar -exemplifica Susan E. Hough, sismòloga de l’Institut de Recerca Geològica dels Estats Units-. Cada cicle va durar uns cinc segons. Aquesta mena de sisme contrasta amb un moviment més intens, d’alta freqüència, que hauria causat més danys als edificis de la zona. Però sembla que els esforços per estar preparats, fins i tot davant de reptes aclaparadors, es van notar”.

PROTEGIR NENS A LES ESCOLES

Tucker busca una manera més ràpida i barata de protegir els nens als centres escolars. Als alumnes se’ls diu que quan es produeixi un terratrèmol es resguardin sota els pupitres, però això no és de gaire ajuda si el pupitre és incapaç de suportar l’impacte del sostre en cas que cedeixi. “Les escoles estan construïdes de manera deficient i els pupitres són patètics”, assegura Tucker. El terratrèmol del Nepal es va produir un dissabte, un dia en què les aules eren buides. Tot i això, a Sichuan (Xina), el 2008, milers de professors i alumnes van morir esclafats sota la runa per un terratrèmol de 8 graus a l’escala de Richter.

Cap a principis d’abril, Tucker va conèixer Ido Bruno, un professor de disseny industrial de l’Acadèmia Bezalel d’Arts i Disseny de Jerusalem. Arthur Brutter, un estudiant de Bruno, va dissenyar un pupitre sismoresistent per al seu projecte de final de carrera. És prou lleuger perquè el puguin desplaçar dos estudiants, però pot resistir l’impacte d’un objecte d’una tona que hi caigui al damunt. “A ell li semblava que la taula era la peça que faltava per crear solucions segures”, comenta Bruno sobre Tucker.

Tucker espera poder convèncer, d’una banda, un fabricant israelià perquè formi fabricants que puguin imitar el disseny a Bhutan. Per altra banda, també cal treballar amb el ministeri d’Educació del país perquè compri les taules. Calcula que cada pupitre, que és fet de tubs d’acer i fusta laminada i està pensat per a dos estudiants, podria arribar a costar només 70 dòlars. “Llavors podrem salvar la vida als alumnes encara que s’ensorri l’escola -diu-. El cost per vida salvada és d’uns 35 dòlars. Jo diria que seria un gran progrés, si ho aconseguim”. “Això ens donarà un cert marge” fins que es puguin reforçar les escoles, afirma Tucker, una tasca que resulta més cara i laboriosa.