BarcelonaLes discrepàncies entre la Fiscalia General de l’Estat i la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la querella pel 9-N responen només a una “visió diferent dels fets”. El cap dels fiscals catalans, José María Romero de Tejada, va voler negar així que rebés pressions en la investigació del 9-N.
Durant la seva compareixença a la comissió d’investigació del frau fiscal, el fiscal superior de Catalunya va defensar que el ministeri públic treballa “sota els principis de legalitat, imparcialitat i jerarquia”. Al seu parer, que els fiscals tinguin opinions diferents sobre el mateix assumpte, no significa que no siguin imparcials. Es referia a la polèmica que es va produir a la Fiscalia quan l’exfiscal general Eduardo Torres-Dulce va ordenar a la Fiscalia de Catalunya que interposés una querella a Artur Mas i a les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver organitzat el 9-N, una ordre que va enervar els fiscals catalans. Es dóna el cas que Romero de Tejada va arribar al càrrec després de la dimissió forçosa de Martín Rodríguez Sol per haver defensat la consulta.
També sobre el 9-N, ahir va transcendir que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) exigeix una fiança de 3.000 euros a les acusacions particulars (UPyD, Vox, Manos Limpias i altres associacions) per seguir personades en la causa oberta contra Mas i les conselleres.
La comissió d’investigació va aprovar ahir portar a la Fiscalia la doble incompareixença dels ministres d’Economia i d’Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, perquè estudiï si se’ls pot imputar un delicte de desobediència. Ahir tampoc van comparèixer els dirigents d’Andbank a Espanya i van acollir-se al dret a no declarar l’expresident de Sony Espanya, Pedro Navarrete; la seva dona, Maria Jesús Muro Sebastián, i A.G.K., de Life Mataró, vinculats als negocis dels Pujol.
