Carme Pinós, en plenitud al nou CaixaForum

SaragossaAls llibres, les cases dalt dels arbres són els llocs per excel·lència on els nens s’enfilen per somiar i escapolir-se de la vida adulta. Els nens que van veure fa poc el nou CaixaForum de Saragossa, de l’arquitecta Carme Pinós i inaugurat ahir, van dir que els recordava un arbre, potser pel gran pilar de formigó que el travessa, potser per les fulles que hi ha a la pell d’alumini perforat de l’edifici. A més d’estar ple d’obres d’art, és a dir, d’idees que es resisteixen a la quotidianitat, l’edifici de Pinós adquireix encara un aspecte més oníric als vespres. Els focus que hi ha ocults darrere la pell de l’edifici s’encenen i les fulles es tornen de color blau. “És un edifici que il·lumina, en lloc de necessitar il·luminació”, explicava ahir l’arquitecta.

El CaixaForum de Saragossa és el primer construït de nou, ha costat 20 milions d’euros i té, a més, una clara vocació urbana: els dos volums que allotgen les sales d’exposicions estan suspesos per generar espai públic i connectar la part vella de la ciutat amb la que ha crescut més recentment. El centre s’inaugura amb dues mostres -la sala gran té 750 metres quadrats i la petita 350- amb obres de la col·lecció d’art contemporani de La Caixa.

Les dues grans pantalles de formigó tenyit de negre que protagonitzen l’interior de l’estructura donen a l’edifici un aspecte imponent, però el recorregut està esquitxat de llum natural i vistes a l’exterior i de detalls sorprenents per als visitants. “Una constant de la meva obra és no quedar mai atrapat, sempre permeto que la vista vagi més enllà dels murs”, va insistir l’arquitecta, que també va subratllar el caràcter “festiu” que ha volgut donar a la seva nova obra. “L’arquitectura il·lustra la vida -va afegir-. Pot fer una persona tosca elegant, i a l’inrevés”.

Carme Pinós va ser la guanyadora del concurs restringit a sis despatxos espanyols de prestigi que La Caixa va convocar el 2008 per construir el nou centre i l’ha inaugurat en ple apogeu de la seva trajectòria en l’àmbit internacional: l’any passat va finalitzar l’edifici de departaments al Campus WU de Viena, la torre d’oficines Cube II a Guadalajara (Mèxic) està gairebé acabada i té en curs nombrosos projectes a Saint-Dizier (França): un pla urbanístic, una passarel·la de vianants, edificis d’habitatge social i un parc. El 2005 la torre Cube I, també a Mèxic, va subratllar el seu reconeixement internacional i pocs anys després va tornar a projectar a Barcelona per la porta gran -després de les obres que va signar als vuitanta juntament amb Enric Miralles-, amb la urbanització de la plaça de la Gardunya, la façana posterior del mercat de la Boqueria, la nova seu de l’escola Massana i un edifici d’habitatges de protecció oficial. Pinós, que va fundar el seu propi estudi el 1991, també està treballant en un crematori a Igualada, a prop del famós cementiri que va signar amb Miralles.